Leonard Peltier, "el Mandela sioux", ja en fa 43 anys, de presó
El pres polític més antic d’ Amèrica no compleix condemna a les presons que van retratar, entre d’altres, Ramón del Valle-Inclán a Tirano Banderas, Augusto Roa Bastos a Yo el Supremo, Gabriel García Márquez a El otoño del patriarca o Mario Vargas Llosa a La fiesta del Chivo
L’intern 89.637-132, el pres de consciència més antic d’ Amèrica, segons Amnistia Internacional, és un nadiu americà que hauria de ressuscitar per complir un càstig impossible: dues cadenes perpètues consecutives (sic). Leonard Peltier, de pare anishinabe i mare lakota o sioux, ha passat en presons dels Estats Units gairebé 43 dels seus 74 anys. El pare de la Sud-àfrica moderna, Nelson Mandela, que va intercedir infructuosament per ell davant la Casa Blanca, només va estar pres 27 anys.
Membre del Moviment Indi Americà ( AIM, en les sigles en anglès), Leonard Peltier va ser condemnat per les morts de dos agents de l’FBI en un confús succés a la reserva de Pine Ridge (la de Núvol Vermell, a Dakota del Sud). Personalitats i organitzacions de defensa dels drets humans denuncien que el judici no va ser just i que l’FBI va manipular proves. El principal error de l’acusat, que era a la reserva, però nega que participés en el tiroteig, va ser fugir al Canadà quan es va sentir assetjat.
L'extradició (Instagram Free Leonard Peltier)Els EUA van aconseguir-ne l’extradició amb el testimoni d’una índia, Myrtle Poor Bear, que va admetre haver-lo vist disparar, tot i que després se’n va desdir i va acusar l’FBI de coaccions. El jutge no va deixar que aquesta dona, ja difunta, declarés durant el judici. Aquesta i altres irregularitats desperten “dubtes sobre la imparcialitat de la condemna”, assegura Amnistia Internacional. Aquesta organització, premi Nobel de la Pau el 1977, qualifica de “pres de consciència” el condemnat, en l’actualitat al penal de Coleman, Florida.
Nou guardonats més per l’ Acadèmia Sueca van denunciar el cas o van sol·licitar-ne la llibertat, alguns de tan carismàtics com Desmond Tutu, Rigoberta Menchú o el Da lai-lama, a més dels desapareguts Nelson Mandela i la mare Teresa de Calcuta. El Congrés Nacional d’Indis Americans, que agrupa més de 500 tribus, també li dona suport. Les periòdiques campanyes de denúncia a internet s’han vist reforçades ara per les preocupants notícies sobre la seva salut. Leonard Peltier s’ha sotmès a una operació de cor i pateix, entre altres malalties, diabetis i hipertensió. Ha quedat cec d’un ull i té una espasa de Dàmocles: un aneurisma aòrtic abdominal, produït per una dilatació que ha aprimat un tram de la paret d’aquesta artèria. L’estrès, una pujada de tensió o un esforç podria provocar un trencament i una important sagnia. És un problema mèdic molt greu.
El Mandela sioux va entrar a la presó amb 31 anys. Avui en té 74 i és besavi. El seu aspecte no té res a veure amb el de l’home emmanillat al costat de dos funcionaris de presons, al penal canadenc d’ Okalla, a la Colúmbia Britànica, camí de l’helicòpter que el va extradir. O amb la del pres que poc després es va deixar bigoti. Encara en porta, però ja completament canós. La seva presó, de màxima seguretat, és a 2.100 quilòmetres de la seva família, que ha demanat que el traslladin per raons humanitàries a la presó d’Oxford, a Wisconsin. Els seus viuen en una localitat d’aquest estat, Fargo.
La negativa de les autoritats penitenciàries ha indignat noms de la cultura i l’espectacle. Mentre va tenir forces, l’escriptor Peter Mathiessen (1927-2014) va liderar la campanya per a la seva llibertat. Un dels seus llibres desgrana les anomalies del procés: En el espíritu de Caballo Loco ( Olañeta). Entre altres actors i cineastes, s’han sumat a la causa Robert Redford, Michael Apted i Oliver Stone, autor d’una entrevista a un encaputxat que diu que és el veritable responsable dels dos homicidis. Steven Van Zandt, de l’ E Street Band, i els membres del conjunt Rage A gainst t he M achine, també clamen per ell.
Una de les últimes iniciatives en marxa demana als internautes que alcin les mans per demanar justícia. Milers de fotos han inundat Instagram amb la inscripció Free Peltier. Entre els que secunden la idea hi ha actors díscols de Hollywood, James Franco i Daryl Hannah. I un músic i compositor canadenc, el gran Neil Young, el mateix que canta a Walk: “No et defraudaré mai, / no m’importa el que facis, / si camines amb mi / i si em deixes caminar al teu costat”.