"El tsunami espanyol ens agafarà mirant el judici per la tele", Antoni Bassas
"Mentre la dreta amenaça amb l’estat d’excepció permanent, quina oferta fa el sobiranismes a la seva gent?"
25/02/2019 ara
Aquesta setmana, dijous, faltaran dos mesos justos per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril i sembla com si els dos grans partits independentistes, PDECat i Esquerra, i els moviments independentistes estiguessin més pendents del judici que de les urnes.
No em refereixo a seguir el judici, que és normal (el que no és normal és el que fan les cadenes espanyoles, que aquests dies de declaracions dels presos polítics hi han passat de puntetes), sinó al fet que s’acosta un tsunami des de la Meseta i el sobiranisme que es presentarà a les eleccions continua prodigant els gestos de suport als presos i exiliats, s’escandalitza amb els interrogatoris dels fiscals, però no està treballant gaire –per no dir gens– les raons, la moral, les ganes de la seva gent d’omplir les urnes una altra vegada, així que les obrin a les 9 del matí.
Quan dic tsunami vull dir que la triple dreta nacionalista espanyola, PP, Ciutadans i VOX, enviarà la gent a votar contra Catalunya. Tots tres volen acabar amb l’autonomia amb l’aplicació d’un 155 indefinit. Probablement, amb la llei a la mà, no poden fer-ho, però ho prometen. Vegin aquesta informació que firma Marc Toro: un 155 total i indefinit seria inconstitucional però difícil d’aturar d’entrada. I per tant, adeu escola en català, adeu TV3, adeu Mossos. Una suspensió dels drets constitucionals en tota regla.
Quan dic ‘tsunami’ vull dir que l’Estat va a totes. Recordin que Felip de Borbó va fer un “A por ellos!” dos, judicial, la setmana passada amb allò de la “llei està per sobre de la democràcia”. Ahir, al Mobile, com si fos un propagandista de Borrell, va cantar les lloances de la ‘real Spain’: “En el transcurs de tots aquests anys, Espanya ha esdevingut un dels vint països reconeguts com una democràcia plena. La nostra democràcia ha aconseguit, en termes reals, el més alt nivell de prosperitat i benestar per al país en tota la seva història”.
Una vegada més: quan has d’anar pel món dient que ets una democràcia consolidada és perquè saps que els presos, els exiliats i la repressió de l’1 d’Octubre i el fet que et neguis a fer un referèndum a Catalunya com el que el Canadà va acordar al Quebec o el Regne Unit a Escòcia fa molt de mal a la teva reputació internacional.
Mentrestant, la propagandista en cap se’n va a Waterloo per tenir quota de pantalla als telenotícies.
Somriure desafiant, verb atropellat, mentida a punt (va dir que la Casa de la República es paga amb diner públic, tot i que sap que no és veritat). Quan el president Puigdemont entreobre la porta per convidar-la subtilment a dialogar, Arrimadas s’hi nega. Van a totes, sense por al ridícul, amb un únic punt al programa electoral: Catalunya. I si després poden fer contents els bancs i comportar-se com el “Podemos de derechas”, molt millor.
Crec que per fer front a aquesta ofensiva cal alguna cosa més que la indignació que causa el judici i la pena groga que ens mereixen els represaliats. Ja no penso en llistes unitàries però sí en la mateixa voluntat de concertació que gent molt diferent ha mostrat al carrer. El missatge que arriba al carrer és que Esquerra i PDECat estan més pendents del seu resultat i del seu futur com a partit que de l’èxit de la reivindicació sobiranista en el seu conjunt. Es nota clarament que no es refien els uns dels altres i que, en el cas del PDECat, tenen molts problemes per definir una estratègia i arrenglerar-se sota una mateixa direcció. I anar així a les eleccions és molt arriscat. El que portarà la gent a les urnes serà més el rebuig a allò que no es vol que no pas un projecte de futur generós en construcció. Per la gent que s’ha manifestat, que s’ha posat llaços grocs, que ha anat a les portes de les presons, que ha estat educada davant les provocacions, cal projectar l’interès i la il·lusió del vot en unes eleccions tan difícils com les espanyoles. Les urnes són el terreny favorit del sobiranisme. Al menys fins ara. Mentre la dreta amenaça amb l’estat d’excepció permanent, quina oferta fa el sobiranismes a la seva gent?
Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.