els 5 aspirants en la principal batalla electoral de maig: Barcelona!
J
El 26 de maig se celebraran les eleccions municipals, i bona part de les mirades se centraran en Barcelona, on hi ha quatre grans opcions: els comuns d’Ada Colau, que lluiten per mantenir el govern; JxCat, que presenta l’antiga mà dreta de Xavier Trias i actual pres polític Joaquim Forn; ERC, que aspira a guanyar per primer cop amb Ernest Maragall, i Cs, que busca capitalitzar el vot unionista amb Manuel Valls.
Ada Colau, Barcelona en Comú
Els comuns confien mantenir l’alcaldia
Ada Colau es presenta a les eleccions municipals amb un objectiu clar: ser la llista més votada. Un sol vot de més serà suficient per garantir un nou mandat per als comuns. I, si queda en segona posició, però per darrere de Manuel Valls (Cs), Colau seguiria tenint moltes possibilitats de tornar a aixecar la vara d’alcaldessa, gràcies als pactes. El recent canvi de candidat d’ERC a Barcelona, amb Ernest Maragall per Alfred Bosch, ha millorat la relació entre els dos partits i és fàcil preveure un pacte postelectoral si les dues formacions sumen. En les últimes eleccions, els comuns van aconseguir 11 regidors i els republicans es van quedar amb 5. A Barcelona la majoria s’obté a partir dels 21 regidors, però costa creure que la resta de partits -com JxCat o Cs- puguin unir-se per superar la suma de comuns i republicans. Per ara, només se sap que el número dos de la llista de Colau serà el politòleg Joan Subirats, l’actual comissionat de Cultura. La tercera plaça podria ser per a algú d’ICV, com l’actual tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz.
Els comuns es presentaran a la campanya defensant l’obra de govern. Destacaran els grans acords aconseguits, com la mesura de destinar el 30% d’habitatge públic a noves promocions, el pla de barris, l’acord polític per al tramvia per la Diagonal i el tancament de l’antiga presó Model. També destacaran que, tot i alguns pronòstics pessimistes, l’economia de la ciutat no s’ha ressentit de la seva arribada al govern.
Joaquim Forn, Junts per Catalunya
Un pres polític lidera la llista amb més incògnites
Joaquim Forn és un candidat que coneix molt bé la ciutat i també l’Ajuntament. Ha sigut regidor del 1999 al 2017 i també ha ocupat el càrrec de primer tinent d’alcalde durant el govern de Xavier Trias (2011-2015). I, malgrat això, representa una de les llistes, la de JxCat, amb més incògnites. L’acompanyarà, en un lloc destacat, Neus Munté -que és qui va guanyar les eleccions primàries del PDECat-, però queda per resoldre si també s’hi incorporaran l’actual consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i Ferran Mascarell. Tots dos estarien també al principi de la llista. També és una gran incògnita quin resultat poden aconseguir a les eleccions. Forn va abandonar l’Ajuntament de Barcelona per passar a ocupar la plaça de conseller d’Interior. I d’aquí, a la presó. És la seva condició de pres polític el que podria tenir una forta influència en el resultat electoral, però costa preveure en què es pot traduir. El partit amb el qual Forn es veu pactant és ERC, igual que els comuns. La seva visió de ciutat és molt diferent de la d’Ada Colau i, segons va dir en una entrevista a l’ARA, pactar amb els comuns “no entra dins de les prioritats”. Malgrat tot, si haguessin d’escollir entre fer alcalde Manuel Valls o Ada Colau, semblen més a prop d’aquesta segona opció. Com ja ha passat a les eleccions catalanes, des de JxCat confien superar les enquestes i ser capaços d’aglutinar el vot independentista.
Manuel Valls, Ciutadans
L’ex primer ministre francès que encapçala la llista taronja
El dia que Manuel Valls, tot un ex primer ministre francès, va anunciar que es presentava a les eleccions municipals amb Ciutadans va causar un cert impacte: entrevistes, declaracions i una gran expectació als actes. Les enquestes, però, han rebaixat una mica l’eufòria inicial. Per ara, els sondejos preveuen que Ciutadans creixerà en vots i regidors i passarà dels 5 actuals als 6-7. Aquest increment seria a costa del PP, que podria quedar fora de l’Ajuntament, però és clarament insuficient per aspirar a plantar cara per l’alcaldia. Tot i així, Valls intentarà aglutinar bona part del vot unionista i convèncer els barcelonins que ell representa també el vot útil dels moderats; és a dir, el que no és independentista ni dona suport a l’“esquerra populista”, que és com ell anomena els comuns. Si aquesta estratègia funciona, Valls pot aconseguir que els sondejos es quedin curts i donar la sorpresa el dia de les eleccions. Però fins i tot sent la llista més votada tindria problemes per aconseguir l’alcaldia. Si guanya, serà a costa de menjar-se el terreny dels partits que li podrien donar suport en una investidura. La resta de formacions (comuns, ERC, JxCat) provarien de tancar algun tipus d’acord per evitar que Valls acabés fent-se la fotografia amb la vara d’alcalde a la mà.
Ernest Maragall, ERC
Un dels preferits als sondejos que pot acabar al govern
El nou candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona és un dels que tenen més possibilitats d’acabar al govern. D’una banda, perquè encapçala els sondejos; de l’altra, perquè és el que té més núvies per bastir acords postelectorals. Tot fa pensar que tant si guanyen els comuns com si ho fa JxCat necessitaran el suport dels republicans. Maragall va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona del 1995 al 2004, pel PSC, partit del qual és fundador. El 2012, però, va abandonar la formació juntament amb altres socialistes que consideraven que el PSC havia abandonat el seu posicionament catalanista. A la seva llista també hi podria haver el diputat per ERC Ruben Wagensberg (que no milita al partit), així com Gemma Sendra, que actualment ocupa el lloc vacant que va deixar Alfred Bosch al consistori. Bosch va ser el guanyador de les primàries dels republicans celebrades el març del 2018. Tot i així, ERC va decidir que s’intercanviessin els càrrecs i Bosch va passar a ocupar la conselleria d’Acció Exterior i Maragall la d’alcaldable. El canvi ha permès, a més de pujar a les enquestes, millorar la relació dels republicans amb el govern d’Ada Colau. Aquesta sintonia s’ha vist amb l’acord d’ahir (polític però sense projecte) per unir el tramvia per la Diagonal.
Jaume Collboni, PSC
Els socialistes busquen un impuls amb Pedro Sánchez
El partit que va governar Barcelona durant 32 anys busca ara el seu espai. Els socialistes han anat perdent força a la ciutat i encaren aquestes eleccions amb la por de quedar en un segon pla per culpa de Colau i Valls. El maig del 2016 els socialistes van entrar al govern de la ciutat després de tancar un acord amb els comuns. El nou rol dels socialistes els va donar certa notorietat, tot i que només havien aconseguit quatre regidors a les eleccions. Però va durar poc. El suport dels socialistes a l’aplicació del 155 va provocar malestar entre els comuns, que van decidir consultar a les bases sobre si calia trencar l’acord amb el PSC. El pacte havia donat oxigen als regidors dels comuns, ja que sumar quatre persones més al govern els va alliberar de molta feina. Però per a les bases van pesar més els principis ideològics que els criteris pràctics i van decidir tombar l’acord. El novembre del 2017 els comuns es van tornar a quedar sols. Van perdre un soci de govern i van guanyar un enemic sever que ràpidament es va convertir en un dels partits més crítics amb l’equip de Colau. En aquesta última fase, els socialistes han quedat eclipsats per l’entrada en joc de Manuel Valls. Malgrat tot, confien que el fet que el seu partit ocupi la presidència de l’Estat pugui jugar-los a favor. Aquest dijous Collboni va participar en un acte juntament amb Imma Mayol (ICV) i Lluís Rabell (exdiputat de CQSP) per demanar “un govern d’esquerres a la ciutat” que també implicaria ERC.
