"Els papers de San Telmo", Enric Juliana

Caos total al Regne Unit. França en convulsió, amb el president Emmanuel Macronseriosament tocat per les armilles grogues. Més de la meitat d’ Itàlia magnetitzada per un capopopolo que s’exhibeix en públic disfressat de policia. La Fronda autoritària de Visegrád: la llei de l’embut a Hongria i l’alcalde liberal polonès assassinat fa uns dies a sang freda després d’anys d’assetjament ultra. Alexis Tsipras, heroi europeu, ara elogiat per Angela Merkel i pels dirigents de Brussel·les després d’haver evitat l’esclat social a Grècia i un nou terratrèmol nacionalista als Balcans a propòsit de Macedònia. “No vam ser solidaris amb ­ Grècia, la vam insultar”, declara J ean-Claude sense que li caigui la cara de vergonya. La serenitat dels suecs i la integritat dels portuguesos. Presidint l’escena, la perplexitat imperativa d’ Alemanya, que veu com la seva Europa es tensa i s’esllangueix.

I el nus Espanya, cada vegada més tibat, cada vegada més irresoluble. Espanya va de “moment” a “moment”. El gir a Andalusia capgira la moció del maig. El 2 de desembre del 2018, dia que un milió d’andalusos van fabricar el canvi (set-cents mil es van quedar a casa i quatre-cents mil van votar l’extrema dreta), hi havia revolta als carrers de París.

Andalusia viu molt amb les seves coses, però no és una càpsula aïllada. Els aires d’Europa també arriben al Sud. En l’aspre debat públic espanyol es prefereixen les explicacions més senzilles i més útils per al combat immediat: Catalunya, evidentment. Hi ha un nexe, tot i això, entre Sevilla i París. L’ alè de l’època. L’esperit del temps, que els alemanys, eficaços enginyers del llenguatge, resumeixen en una sola paraula: zeitgeist.

Un nou bloc de poder s’estrena a Andalusia, amb voluntat de guanyar per golejada les eleccions municipals del mes de maig, donar el cop de gràcia a Pedro Sánchez a l’octubre, i abordar la reconfiguració integral de l’ Espanya del 1978, ara sí, amb un estat d’excepció permanent a Catalunya. Aquesta és la perspectiva. Aquest és el plantejament estratègic que ahir es va començar a desplegar a Sevilla.

Fa gairebé quaranta anys, el 28 de febrer del 1980, Andalusia va accelerar la descomposició d’ UCD i va propulsar el Partit Socialista com a nova força dominant. Andalusia és fonamental. El gener del 2019, una nova espiral arrenca a Espanya. Pot ser la tomba del Partit Popular, devorat per Vox. Pot ser la tomba de les esquerres. Pot ser la tomba de l’independentisme. Podria ser, també, la descàrrega que acabi provocant a Catalunya l’esclat que no va tenir lloc a finals d’octubre del 2017. Un nou bloc de poder es posa en marxa a Espanya, alimentat pel zeitgeist eu-
ropeu.

Al PSOE andalús l’espera un llarg purgatori després d’haver calibrat molt malament els seus desgastos. Susana Díaz sembla que no se n’ha adonat encara que, políticament, està morta. Teresa Rodríguez crida massa. Les declamacions furibundes no aturaran la triple aliança. El trotskisme sense Trotski també pot ser un folklore.

Primera tasca del nou bloc de poder: revisar a fons els calaixos del palau de San Telmo i totes les articulacions de la Junta d’ Andalusia, després de gairebé 37 anys de govern socialista.

Properament a les seves pantalles: els papers de San Telmo.

Madrid, lavanguardia, 16/01/2019