entrevista a Jordi Sánchez: “Al sobiranisme el perd la rivalitat electoral”
Com es posa sobre la taula l’opció de fer una vaga de fam? De qui és la idea?
No és important el qui. La teníem al cap tots nosaltres en la mesura que és una de les poques vies de protesta pacifica a l’abast d’un pres. Es va plantejar el cap de setmana del 10 de novembre, en una de tantes converses que mantenim els set presos polítics al llarg del dia.
Hi va haver debat?
Esclar que sí, la vaga de fam és una via de protesta que no deixa indiferent a ningú i que té implicacions personals, familiars i polítiques. Jo mateix he ponderat i reflexionat sobre aquesta possibilitat des de fa temps.
Com interpreta les diferències entre els presos de JxCat i els d’ERC?
No tenen a veure amb un partit o un altre. El debat i les reflexions són personals. Tots, també Forcadell i Bassa, compartim la denúncia contra el bloqueig del Constitucional.
Per què l’objecte és el TC i no el Suprem, que els ha de jutjar?
És qui ens bloqueja el camí al tribunal Europeu de Drets Humans.
El TC defensa la seva actuació i els seus ritmes.
La dilació en resoldre recursos d’empara contra la presó preventiva és injustificat i impropi de l’organisme que ha de vetllar pel compliment dels drets. Qualsevol tribunal ha de resoldre, per llei, en menys de 30 dies els escrits contra la presó preventiva. El primer escrit d’empara contra la presó preventiva és del 22 de novembre del 2017, ara fa 381 dies.
Què ha de passar perquè posin fi a aquesta protesta?
No ens hem posat cap data a l’horitzó. Pretenem remoure consciències, tant al nostre país com a l’exterior. Volem interpel·lar a tothom posant sota el focus aquestes greus afectacions als nostres drets.
Ja fa més d’un any que és a la presó. Aquesta situació és un impuls per a l’independentista?
El Tribunal Suprem va substituir el govern del PP com a maquinària de fer independentistes. I el jutge Llarena ha fet més que Pep Guardiola per internacionalitzar la petició d’un referèndum per Catalunya.
Què espera del judici?
Tot el que no sigui l’absolució serà un acte d’injustícia. No hi ha base legal per a la rebel·lió ni per a la sedició. No és jutjarà la independència, es jutjarà la vigència de drets i llibertats que tothom donava per assumits. Aquesta causa pot situar Espanya als anys previs al 6 de desembre de 1978.
Si hi ha condemnes i dures, la reacció han de ser eleccions?
Avui ho trobaria un error. Les eleccions no resoldrien res. És més, caldrà preservar el Govern i el Parlament actual. Si la ciutadania ho percep com una injustícia la resposta la veurem al carrer. Podem estar a les portes d’unes mobilitzacions mai vistes a Catalunya i amb capacitat de capgirar-ho tot.
No creu que discursos i posicions unilateralistes allunyen una part de la ciutadania?
L’1 d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’octubre no apareixen del no-res. Són els poders del’Estat els qui trenquen espais de diàleg i moderació, els que actuen unilateralment i radicalitzen els seus discursos. A Espanya algú va creure i va decidir que contra els ciutadans de Catalunya tot s’hi valia. Espero que hagin vist el seu error.
La DUI va ser un error o s’ha posat sobre la taula?
No renuncio a cap decisió política democràtica i no violenta. Tampoc a una DUI. Però requereix com a mínim dues condicions: que democràticament sigui indiscutible i s’estigui en condició de defensar-la i desplegar-la arreu del territori. El 27 d’octubre la DUI va arribar per l’excés de càlcul electoralista d’aquells que no la volien però que no van voler fer costat al president Puigdemont quan va comunicar al seu Govern que convocaria eleccions. Al sobiranisme el perd la manca d’unitat i l’excés de rivalitat electoral.
Com valora els primers mesos del Govern de Pedro Sánchez?
Jo vaig ser partidari des del minut 0 de donar suport a Sánchez. Era una esperança per reorientar la situació política. Però el PSOE torna a fer de PSOE.
No ajudaria que el Govern del PSOE pogués aprovar els pressupostos i que no s’avancin les eleccions a Espanya?
Que no hi hagi pressupostos no comporta necessàriament noves eleccions. Hi haurà eleccions quan a Pedro Sánchez li funcionin les enquestes, amb pressupostos o sense. I començo a pensar que ni tan sols pretén seriosament aprovar pressupostos.
Acceptaria un referèndum en què és plantegés un avanç real de l’autogovern però no preveiés la independència?
No és la proposta que la majoria de la ciutadania demana i per descomptat no és la meva. Dit això, podria servir per iniciar converses. Per què no una síntesi? Es podria anar cap a un referèndum amb tres opcions: més autonomia, mantenir l’estatus actual o esdevenir un Estat independent enforma de República.
Repetir una llista unitària com Junts pel Sí és impossible?
Si els dirigents de tots els partits sobiranistes fossin generosos i escoltessin la gent no hauria de ser. El drama es que els partits tradicionals estan obsessionats a marcar territori. Va ser un error molt greu no anar junts el 21-D. Massa poca generositat i massa excés d’interès particular. Maleïda obsessió pel suposat poder, encara que siguin engrunes de poder.
És impossible un pacte per una candidatura conjunta a Barcelona?
És indiscutible que, si el sobiranisme va unit, l’alcaldia de Barcelona serà per al sobiranisme. M’és igual qui sigui el cap de llista. No anar junts és un acte d’irresponsabilitat immensa. És renunciar a continuar avançant cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació, on Barcelona és capital. Jo crec que hi haurà acord, no seria comprensible, ni explicable.