Roma, seu de la dreta alternativa europea d’Steve Bannon

Resultat d'imatges de bannon trisultiLa cartoixa de Trisulti no és al centre d’una gran ciutat. A 130 quilòmetres al sud de Roma hi ha aquest antic monestir, construït el 1204 i inaugurat pel papa Innocenci III al cim d’una muntanya. L’espai ha suscitat molt d’interès aquestes últimes setmanes. L’ Estat italià l’ha cedit fa poc a l’institut catòlic Dignitatis Humanae ( IDH), una mena de think per propagar polí­tiques ultraconservadores des del catolicisme que abandera un personatge conegut mundialment: Steve Bannon, l’exestrateg del president dels EUA, Donald Trump.

“Cada dia venen periodistes de tot el món”, comenta Stefano, que ven forts licors elaborats a mà a tall de record.

Poca gent a aquesta banda del bassal coneixia el nom de Bannon, exdirector executiu del portal ultradretà Breitbart News abans que aconseguís que un milionari sense experiència polí­tica guanyés les primàries a tots els seus contrincants repu­blicans als EUA i batés Hillary Clinton en el seu camí de la Casa Blanca. La nit electoral del 8 de novembre del 2016 The New York Times donava a la demòcrata un 96% de possibilitats. Trump va donar la sorpresa, gràcies a Bannon.

Resultat d'imatges de bannon trisulti“Jo, si fos un líder polític anti establishment, no tindria cap problema a escoltar els seus consells. Steve Bannon és un ­paio que sense haver organitzat mai una campanya i amb un candidat que no havia estat mai en política, el va col·locar al despatx més important del món”, diu Benjamin Harnwell, fun­dador i president de l’ IDH, des del monestir de Trisulti, a Collepardo.

D’ençà que es va quedar fora de Breitbart News després de la publicació de Foc i –el llibre de Michael Wolff que dibuixava un retrat estremidor de Donald Trump, basat en gran part en el seu testimoni– Bannon es va concentrar a ser l’arquitecte dels populismes a Europa. Ara vol trasplantar el trumpisme a la UE i que els partits ultradretans aconsegueixin assaltar les institucions a Brussel·les. Una vegada celebrades les eleccions legislatives als Estats Units del mes que ve, passarà al Vell Continent entre “un 80 i un 90 per cent” del temps.

- Pilar ideològic Benjamin Harnwell, fundador i president de l'IDH, al monestir de Trisulti (Anna Buj)

Per això s’està servint de dues eines. Una, de purament política, The Movement, un club per propagar l’ultradretanisme fundat pel polític belga Mischaël Modrikamen. Quan Bannon hi va entrar aquest estiu el projecte es va enlairar de cop. Diu que el finança part de la seva butxaca –va fer una petita fortuna com a banquer a Goldman Sachs– i part amb donacions privades europees que no ha identificat. La idea és combatre l’Open Society de George Soros, el multimilionari hongarès que totes les forces populistes identifiquen com el seu arxienemic. The Movement, amb seu a Brussel·les, proveirà estudis, sondejos i assistència als partits ultradretans. Estudien desemborsar entre 25 i 50 milions de dòlars d’ara fins a les eleccions europees del maig. La seva principal tasca consistirà en una macroenquesta d’actituds dels votants sobre Europa.

Tota aquesta estratègia té ­capital i epicentre: Roma. El líder de la Lliga i ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, ja s’ha adscrit a The Movement, sembla que lidera i uneix la resta de forces d’ultradreta i Bannon l’ha definit com “l’hereu de Trump a Europa”. “ Itàlia és al centre de l’univers de la polí­tica”, va dir Bannon en una conferència del partit neofeixista Germans d’ Itàlia, aliats de la ­Lliga. Els populistes, que van aconseguir un gran resultat a
les eleccions del març, han aterrat al Govern i el discurs s’assembla molt al del president dels Estats Units. Ja no és “ America First”, sinó “ prima”. No és casual que la primera seu europea de Breitbart News que l’ideòleg del trumpisme va instituir a Europa fos a Roma.

“Roma, Atenes i Jerusalem són els tres pilars de la fundació de la cultura en les societats occidentals. El dret romà, la filosofia grega i la fe cristiana. Bannon està particularment interessat en Itàlia, i això explica per què va ser un dels primers a veure internacionalment el que estava passant aquí”, assenteix Harnwell des d’un dels jardins de la Cartoixa de Trisulti.

La segona eina és la que està muntant Harnwell, mà dreta de Bannon a Roma, al monestir. Es tracta de l’ Acadèmia de l’ Oc­cident Judeocristià, una mena d’universitat que vol formar els futurs líders des del prisma de l’ultracatolicisme. A partir del pròxim estiu començaran a fer classes de filosofia, teologia, econòmiques i historia. La seva idea és posar en el centre el que ells anomenen els “valors judeocristians”, que es basen en la idea que l’home està fet a imatge i semblança de Déu. Harnwell, britànic, era assessor al Par­lament Europeu del tory Nirj Deva fins al 2010, quan va de­cidir traslladar-se definitivament a Roma.

“Volem estar atents al que és Occident per defensar-lo millor de les diverses formes d’atac existencial que estan duent a terme posicions de gran poder”, explica Harnwell sobre el centre. Tot està basat en les idees de Bannon. Ell va dissenyar el nom, busca fons de fortunes dels Estats Units i va inspirar el projecte des d’un famós discurs que va fer el 2014.

Bannon, un catòlic integrista, creu que evangelitzar des de la religió també pot servir als seus interessos polítics. Un dels membres de l’ Institut és el cardenal dels Estats Units Raymond Burke, conegut per encapçalar el front conservador opositor al papa Francesc, a qui ha arribat a acusar d’heretge. Burke va ser un dels cardenals que va enviar la famosa carta dels dubia(dubtes), que protestava perquè el Papa plantegés que els divorciats tornats a casar poguessin tornar a combregar en alguns casos. L’acadèmia vol lluitar com a lobby per estendre polítiques contra l’avortament, contra els homosexuals, contra la immigració, contra els musulmans i fins i tot contra la igualtat. Harnwell diu que no té cap problema amb les dones que treballen, però que està en contra “dels que les empenyen a treballar quan preferirien quedar-se a casa amb els seus fills”.

Malgrat que Harnwell rebutja que estiguin vinculats a cap força política en concret, admet simpaties amb el Tea Party i amb la Lliga. Preguntat per la seva connexió amb l’actual resident a la Casa Blanca, somriu. “Estem en contacte amb gent arreu del món”.

, Collepardo, 21/10/2018 - lavanguardia