Xina recupera els camps de (re)educació (nacional) massiva
Durant mesos, les autoritats xineses van negar l’evidència. “L’afirmació que un milió d’uigurs estan detinguts en camps de reeducació és completament falsa”, va arribar a afirmar a l’agost el funcionari del Partit Comunista Hu Lianhe, en un panel de les Nacions Unides. Els informes de les oenagés, mitjans de comunicació i acadèmics deien el contrari, i el temps sembla haver-los donat la raó.
Ahir es va fer públic que les autoritats de la regió de Xinjiang, on viuen al voltant de 12 milions d’uigurs (l’ètnia minoritària de religió musulmana oriünda d’aquesta regió nord-occidental), han refor- mat la seva legislació per demanar als governs locals que facin front al terrorisme establint “centres d’educació vocacional” en els quals es dugui a terme “la transformació educativa de les persones que han estat influïdes per l’extremisme”. Pels analistes, una modificació que posa sobre el paper el que de facto ja està succeint.
Entre els comportaments que poden portar a la detenció d’una persona, la nova legislació cita forçar altres ciutadans a participar en activitats religioses, negar-se a veure o escoltar els mitjans estatals o impedir que els nens rebin educació estatal. Mentrestant, als que siguin internats en aquesta xarxa de centres se’ls ensenyarà xinès mandarí, així com conceptes legals, capacitació vocacional i “educació del pensament”.
Les associacions de drets humans han criticat aquest moviment. “Sense el procés degut, els centres d’educació política de Xinjiang continuen sent arbitraris i abusius, i cap canvi en les normes nacionals o regionals no ho pot modificar”, va comentar Maya Wong, investigadora de la Xina de l’oenagé Human Rights Watch ( HRW). Més dura encara es va mostrar la directora per a la Xina d’aquesta organització, Sophie Richardson, per qui “les paraules en paper que descriuen abusos grotescos i vastos contra els drets humans no mereixen el qualificatiu de llei”.
La nova clàusula s’inclou en una normativa que va entrar en vigor el març del 2017 amb l’objectiu de “frenar l’extremisme religiós”, per a la qual cosa prohibia pràctiques com portar un vel que cobreixi tot el rostre o una barba “anormalment” llarga. La Xina sempre ha defensat que el país garanteix la llibertat religiosa. Tot i això, sota el pretext de la lluita contra el terrorisme el Govern va emprendre fa anys en aquesta conflictiva regió una campanya de detencions arbitràries i adoctrinament acompanyada de programes de vigilància massius basats en les més modernes tecnologies.
S’estima que, des d’aleshores, fins a un milió d’uigurs i altres minories han passat per centres de reeducació, on estan retinguts sense estar acusats formalment de cap delicte, aïllats de familiars o advocats, i on pateixen “rentats de cervell” i fins i tot tortures, segons Amnistia Internacional.
L’anunci ha vist la llum mentre els líders del Partit Comunista Xinès a Urumchi, la capital regional, s’embarquen en una campanya contra la “propagació del halal”, ja que consideren que l’oferta cada vegada més extensa d’aquest tipus de productes –des d’aliments fins a dentifricis que compleixen els preceptes islàmics– fomenta l’extremisme religiós. “Aquesta tendència desdibuixa el límit entre la religió i la vida secular. Així és fàcil caure en el fang de l’extremisme”, ha defensat el diari estatal Global .
11/10/2018 - lavanguardia