"Universitat. Un xiringuito vergonyós", Celeste López
El que ha passat els últims mesos a la Universitat Rey Juan Carlos ha posat sobre la taula una realitat que és subjacent en el món universitari des de gairebé sempre: el poder absolut d’alguns catedràtics que imposen un sistema feudal davant la mirada de la resta, fent i desfent al seu aire, amb una legió de professors que els professen fidelitat sense fissures perquè les seves vides professionals depenen exclusivament d’aquest catedràtic rei.
Aquesta realitat, coneguda per tots i callada pels mateixos, ha esclatat quan els mitjans de comunicació (amb Eldiario.es al capdavant) han destapat que aquests mateixos catedràtics regalen màsters a personalitats rellevants, especialment polítiques, per millorar la imatge de la institució i, de passada, ampliar la seva influència. I si no els hi regalen, almenys els faciliten en gran manera la compleció d’uns estudis que a la resta dels mortals els suposa un esforç difícil d’ oblidar.
La mirada se centra en els polítics avantatgistes, que inflen els currículum a còpia d’estudis que suposadament dibuixen una millor preparació per a la vida pública.
Però, més enllà de la manca d’ètica d’aquests personatges (claríssima), el problema central rau en la mateixa universitat: en aquells catedràtics dèspotes i en aquells instituts que, sota l’empara, en aquest cas de la URJC, fan el que volen i com volen amb total impunitat, i amb aquells professors lacais que s’obliden de la funció pública, capaços de falsificar el més sagrat en el món acadèmic: els títols que garanteixen la formació i la preparació.
Molt s’ha dit sobre el catedràtic Enrique Álvarez Conde, que ha passat en qüestió de mesos d’heroi a malvat, però no s’ha d’oblidar que el centre que ha tirat per terra la credibilitat de la URJC, l’ Institut de Dret Públic que ell dirigia, es va crear el 2000, temps durant el qual ha recaptat milions d’euros amb un esquer irresistible: la facilitat d’obtenció dels títols. I mentre el negoci ha funcionat ningú no ha dit res. La universitat està infradotada econòmicament: qui hauria posat fre a aquesta font de finançament?
La Rey Juan Carlos està tocada i, amb ella, la resta d’universitats. I això que ja havia avisat que no hi havia un pam de net. Recordin que va estar dirigida per un rector que havia fet la seva carrera a còpia de plagiar. Fernando Suárez va arribar al cim fent trampes i el món universitari se’n va desentendre, incloent-hi la conferència de rectors, el ministeri de torn i, per descomptat, la comunitat de Madrid, la responsable de la URJC. Quines dades més necessitaven per interessar-se pel que passava al seu
interior?
El dany és enorme. Els responsables polítics i educatius s ’escuden en què tot està en mans de la justícia, i eludeixen la seva responsabilitat. Ara bé, mentre no garanteixin que no hi ha més xiringuitos vergonyosos com el de la Universitat Rey Juan Carlos, la tranquil·litat i sobretot la credibilitat no arribaran a la universitat.
10/09/2018 - lavanguardia