la Fundació Bernat Metge esdevé La Casa dels Clàsssics

Resultat d'imatges de "La Casa dels Clàssics"L’obra dels autors grecs i llatins és el “destil·lat de la saviesa humana”, proclama Sira Abenoza, la directora de La Casa dels Clàssics, i ara “volem protegir i divulgar els clàssics” perquè hi contenen “tot el pensament de l’ésser humà i les preguntes que la humanitat s’ha fet al llarg dels temps; són lliçons perennes”. Aquest nou projecte edito­rial, social i cultural “neix amb el mateix esperit fundacional que la Fundació Bernat Metge el 1922, que anava més enllà de l’edició de llibres”, explica el seu director, l’escriptor Raül Garrigasait, gairebé cent anys després, amb la intenció de durar cent anys més. Els fundadors entenien el fet de “traduir els clàssics com un esforç per europeïtzar el país, per fer que els valors considerats universals dels clàssics també estiguessin en català; era un replantejament general de la cultura catalana”, diu Garrigasait. Igual que llavors, La Casa dels Clàssics es fonamenta en aquests valors i amplia la feina editorial que durant tot aquest temps ha fet la Fundació Bernat Metge. S’hi seguiran publicant els quatre títols anuals, hi haurà una selecció de deu clàssics grecs i deu de llatins en format butxaca, una nova col·lecció Bernat Metge Universal, amb clàssics de tots els temps, i, cada dos anys, una obra d’artista, llibres de bibliòfil il·lustrats per un artista de renom internacional, que ajudarà a finançar el projecte global mitjançant sistemes com el del microfinançament. La primera obra de bi­bliò­fil és l’ Aurea dicta de Miquel Barceló.

L’altra pota de La Casa dels Clàssics és la divulgació. A més de les activitats habituals en aquests casos –conferències, xerrades, presentacions de les novetats editorials, etcètera–, hi ha dues novetats remarcables “per esprémer els clàssics, establint-ne un diàleg amb llenguatges més contemporanis”, defineix Abenoza.

La primera és el festival Clàssics, que tindrà caràcter anual i també durada anual. A partir d’un tema universal, un personatge de dimensió interna­cional n’elaborarà una mena de manifest. Els artistes convidats, una desena de disciplines diverses –teatre, poesia, música, videoinstal·lació...–, tindran tot l’any per treballar-hi i presentar la seva obra la tardor de l’any següent. La primera edició del festival s’enceta aquesta tardor amb Alessandro Baricco, l’escriptor torinès que també ha fet una versió de la Ilíada, i la seva conferència tractarà sobre la bellesa. La tardor de l’any 2019 se’n presentaran els resultats i un nou manifest fundacional, també basat en un valor clàssic, donarà el tret de sortida per a l’edició següent.

La segona novetat són els passejos peripatètics. Ho detalla la directora: “Inspirats en l’escola peripatètica, volem reflexionar tot passejant. Per exemple, un passeig sobre la bellesa farà un recorregut pel passeig de Gràcia, on mirarem els aparadors i reflexionarem sobre la idea de bellesa a partir del que hi veiem exposat, però veurem també l’arquitectura que hi ha en aquesta via. Tot aquest passeig físic li serveix al guia, un filòsof, per introduir idees de filòsofs, pensadors o escriptors que han reflexionat sobre aquest tema al llarg de la història”. Abenoza afegeix que els quatre primers passejos, amb recorreguts diferents, tindran com a eix la bellesa, el gènere, l’amor i la justícia i la democràcia.

La Casa dels Clàssics forma part del Grup SOM i té com a entitats sòcies fundadores la Fundació La Caixa, La Vanguardia, Focus, Abacus, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el CIC i les quatre Diputacions catalanes. Garrigasait fa un resum del projecte: “Creació, pensament i clàssics universals, amb vocació europea. Els clàssics no són una peça de museu per preservar, sinó que han de servir per donar força a la creació i el pensament d’avui, perquè són una força viva”.

, Barcelona, 06/09/2018 - lavanguardia