opi: Afganistan passa enguany de 200.000 hectàrees de plantacions a 328.000
Que l’ Afganistan és el país que més opi exporta, ja se sabia. El que no se sabia és que el 2017 aquestes exportacions van créixer un 65% respecte a l’any anterior malgrat els esforços per impedir-ho dels Estats Units, que han invertit 7.280 milions de dòlars (6.282 milions d’euros) en operacions contra la droga. La tradició de conrear opi ve de lluny, però mai abans les xifres no havien arribat a aquests nivells. El país ha passat de 200.000 hectàrees de plantacions a 328.000. Segons l’informe anual de Sigar ( Special Inspector General for Afganistan), oficina d’observació de les forces armades dels EUA, la recaptació s’ha elevat de 1.500 milions de dòlars a 3.000 milions.
Principal productor d’opi del món –s’estima que posseeix el 90% del mercat–, des de l’ Afganistan parteixen tres rutes: cap al sud d’Europa travessant per l’ Iran i Turquia, a Europa Oriental a través d’ Àsia Central i Rússia, i a l’ Àfrica pel Pakistan. És un engranatge perfecte que funciona gràcies a una forta corrupció a les institucions públiques i una justícia que fa els ulls grossos al negoci.
Abans que els americans posessin un peu al país, el govern dels talibans, milícia fonamentalista sunnita, va prohibir el cultiu de la planta el 2001. Les dades d’aquell any mostren un rècord: tan sols 8.000 hectàrees de plantacions, un mínim històric. Però després de la invasió nord-americana els talibans van canviar d’opinió i ara fins i tot recapten impostos. En l’actualitat és una de les fonts de finançament més importants del grup.
Els EUA van declarar la guerra als talibans després dels atemptats de l’11-S del 2001, organitzats des de l’ Afganistan pel líder d’ Al-Qaida, Bin Laden, que estava sota la seva protecció. Però abans, durant l’administració de Jimmy Carter i, més tard, la de Ronald Reagan, Washington va permetre que els beneficis de l’estupefaent ajudessin a finançar els mujahidins que combatien contra l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’ Afganistan entre 1978 i 1992.
La plantació, conversió i distribució és avui il·legal però, a la pràctica, es calcula que 590.000 persones treballen a jornada completa en el negoci de l’opi. Hi ha gairebé tres vegades més empleats en aquest sector que en les forces de defensa i seguretat nacional de l’ Afganistan (que segons l’última dada pública, del 2012, estan integrades per uns 200.000 homes).
L’opi és el petroli de l’ Afganistan. L’informe del Sigar estima que aporta entre un 20% i un 32% del PIB nacional. El seu pes s’ha duplicat des del 2014, quan segons el Banc Mundial l’opi produïa entre el 10 i el 15% del PIB. L’economia del país depèn d’aquest gran negoci. Els beneficis dels treballadors sustenten les famílies per poder pagar educació, vehicles, cases... I tornar a invertir-ho: és a dir, les roselles financen tractors, herbicides, fertilitzants, fins i tot panells solars, per millorar la qualitat de més d’un tipus de collita agrícola.
Per tallar aquesta font d’ingressos als talibans, l’ Administració de Donald Trump ha dissenyat un programa aeri amb un nou sistema de càmeres, el GIS, que ofereix dades més fiables i reals. El dispositiu pren imatges de les hectàrees de cultiu que hi ha per tota la regió. S’ha detectat, fins i tot, un canvi geogràfic dins del país, amb noves zones de cultiu a l’antiga terra desèrtica del sud-oest. “El Departament de Defensa ha estat molt clar. L’objectiu d’aquesta campanya no és eliminar el tràfic de drogues, sinó privar els talibans del flux econòmic que obtenen pel negoci de l’opi”, afirmen a aquest diari des de l’oficina dels Estats Units.
Dins de les fronteres del país els preus també varien, de 126 dòlars (uns 194 euros) per quilogram a les zones rurals a 280 dòlars (uns 240 euros) al centre. La gran diferència de preu es deu al grau de refinament en el procés, si hi ha més o menys intermediaris que trafiquin amb la substància i si es ven o no a l’engròs, com ocorre a les zones rurals.
L’opi no només suposa ingressos sinó també una dura càrrega per a aquest país tan pobre. S’estima que el 5% de la població n’és consumidora. Es tracta sobretot d’orfes i es concentra a la capital, Kabul.
Malgrat la confiscació de 463 tones de producte refinat en 3.520 operacions des de començaments d’aquest any, l’imperi de l’opi continua dret. La falta de seguretat, la pobresa existent a la zona, la corrupció i els grups terroristes són els principals obstacles per a l’erradicació. Els experts de Sigar assenyalen així mateix que el 2017 la reducció de costos en el cultiu gràcies als panells solars i bombes d’aigua, a més d’una bona climatologia, han impulsat encara més el creixement de les plantacions.
El dany a la salut, dins i fora de l’ Afganistan, també ha augmentat en proporció. Segons l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, “els opiacis causen el mal més gran i representen el 76% de les morts associades a consum de substàncies psicoactives”.
Els EUA encapçalen la llista d’afectats per opiacis, no només pel consum d’heroïna sinó sobretot de fàrmacs, obtinguts sense recepta mèdica, que contenen substàncies derivades de l’opi. Els segueixen de prop l’ Àfrica i Àsia, ja que a causa del cost tan alt de les medicines els traficants els fabriquen il·legalment i el venen al mercat negre, la qual cosa agreuja el risc a la salut.