BARCELONA RADICAL
fas política?...
o te la fan?
radicalparty

les autonòmiques andaluses, prèvies i condicionants de les multieleccions de maig

Ciutadans cerca un impuls electoral a Andalusia que contribueixi a enfortir les posicions polítiques d’Albert Rivera. Un cop perduda la centralitat del tauler després de la investidura de Pedro Sánchez, el partit taronja anhela un èxit immediat a les urnes. Per aquest objectiu Rivera ha triat la comunitat d’ Andalusia, on acaben de llançar-li un envit a la presidenta Susana Díaz: o s’eliminen els aforaments a polítics o no negociaran els pressupostos de l’any que ve, cosa que abocaria a eleccions anticipades.

Afrontar, durant els mesos que resten de legislatura, els aforaments o la reforma electoral és totalment impossible. No hi ha temps material perquè es puguin concretar i aprovar uns canvis que exigirien una reforma de l’Estatut d’Autonomia andalús. Per tant, l’ultimàtum de Ciutadans té truc. Inés Arrimadas ho reiterava ahir a Sevilla: “Si la Junta no elimina els aforaments, no hi haurà pressupostos”.

Ciutadans vol anar ja a les urnes autonòmiques i el PSOE veu aquesta opció de bon grat. Les enquestes els afavoreixen a tots dos. Els socialistes aconseguirien una còmoda victòria, mentre que el partit de Rivera acaricia la possibilitat d’arrabassar el segon lloc al PP. El problema és que ni els uns ni els altres volen aparèixer als ulls de l’opinió pública com els culpables de la ruptura de l’actual pacte, un cost que podria passar-los factura.

Juan Marín, el líder taronja a Andalusia, ha descobert després de tres anys i mig que “la Junta no compleix”. L’eliminació d’aforaments i la reforma electoral formaven part de l’acord que Ciutadans i el PSOE van signar el 2015 per permetre la investidura de Susana Díaz.

Els socialistes volen descarregar tota la responsabilitat de l’ avançament electoral, per al qual ja s’ estudien les dates del 18 o 25 de novembre, a Ciutadans. Busquen presentar la formació taronja com els traïdors a un pacte que garantia l’estabilitat, la paraula més repetida per Susana Díaz els darrers mesos. Ja hi tenen experiència, en això, perquè també van atribuir a Esquerra Unida la responsabilitat de la ruptura de l’acord de govern que havia funcionat entre el 2011 i el 2014.

Mario Jiménez, portaveu parlamentari socialista, assenyala que “Ciutadans està en una estratègia de llarg recorregut després de la moció de censura a Mariano Rajoy, que ha deixat descol·locat Rivera, que necessita agafadors que el subjectin per no caure. Ara ha apostat per forçar les eleccions a Andalusia, una estratègia que comparteix amb el PP”, assegurava qui va ser portaveu de la gestora que va substituir Pedro Sánchez al capdavant del PSOE.

El PP també vol un avançament electoral que freni com més aviat millor la caiguda en picat del partit, que manté al capdavant Juan Manuel Moreno Bonilla. Sense temps material per promoure un altre candidat, Pablo Casado s’ha hagut de conformar a veure Moreno com a cap de cartell, tot i que aquest va promoure activament el suport de l’organització andalusa per complet a Soraya Sáenz de Santamaría en les primàries del partit.

En aquesta tessitura, Casado s’haurà de resignar als resultats. Si són bons, podrà vanagloriar-se que la seva elecció ha ressuscitat un partit que semblava enfonsat; si són dolents, té l’excusa perfecta per treure’s de sobre Moreno Bonilla. En definitiva: no hi ha mal que per bé no vingui.

, Sevilla

02/09/2018 - lavanguardia