els òrgans de govern del Poder Judicial demanen al Poder Executiu que defensi al jutge Llarena davant la justícia belga

El Poder Judicial fa costat a Llarena contra Bèlgica

Empara el jutge davant “l’atac planificat” de la demanda de Puigdemont i insta el govern espanyol a actuar

  • El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Procés, Pablo Llarena, en una imatge d’arxiu / KIKO HUESCA / EFE
El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Procés, Pablo Llarena, en una imatge d’arxiu / KIKO HUESCA / EFE

D’aquí només divuit dies, el 4 de setembre, el jutge Pablo Llarena té cita amb la justícia belga per respondre a la demanda civil de l’expresident Carles Puigdemont i els quatre exconsellers a l’exili davant una presumpta manca d’imparcialitat en la instrucció de la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem. Però el magistrat no té cap intenció d’anar-hi, ni molt menys d’enviar un advocat en representació seva. I, de moment, ja compta amb tot el suport del màxim òrgan del poder judicial, que al juliol ja es va negar a notificar-li la citació per “improcedent” i que aquest dijous va acceptar la seva sol·licitud d’empara davant del que considera un “atac planificat, flagrant i groller” a la independència judicial.

Ara Llarena només confia que la pressió exercida de la mà del Consell General del Poder Judicial (CGJP), que no té cap efecte vinculant, es tradueixi també en el suport del govern espanyol i acabi convertint la demanda civil en un assumpte d’estat contra Bèlgica. L’objectiu tant de Llarena com del Poder Judicial és que la Moncloa posi a treballar l’advocacia de l’Estat perquè la denúncia de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili no prosperi, tal com ja va demanar al juliol per carta el mateix president del Tribunal Suprem i el Poder Judicial, Carlos Lesmes.

Així ho detalla la resolució aprovada ahir a la tarda per la comissió permanent del CGPJ, en què es compromet a adoptar “totes les mesures necessàries per garantir la independència i la seguretat de Llarena”. Per això demana al govern espanyol que intervingui en l’assumpte i insta els ministeris de Justícia i d’Exteriors a actuar per “poder assegurar la integritat i la immunitat de la jurisdicció espanyola davant dels tribunals de Bèlgica”. En altres paraules, que l’advocacia de l’Estat representi Llarena -i assumeixi els costos d’una hipotètica condemna- davant d’uns líders sobiranistes que intenten “sense dissimular sotmetre les actuacions sobiranes de l’estat espanyol a la jurisdicció d’un estat estranger”.

I és que el CGPJ no té cap marge de maniobra per aturar la demanda a Bèlgica i la declaració aprovada, per set vots contra un, no té cap efecte pràctic. L’única solució sobre la taula és que el govern espanyol mogui peça. De fet, Llarena ja recordava en la seva sol·licitud d’empara que Lesmes va demanar ajuda per carta als ministres de Justícia i Exteriors, però també admetia que “ignora si les gestions” fetes pel president del CGPJ han donat lloc “a una decisió concreta d’actuació processal per part del govern belga”.

Actuació “flagrant i grollera”
Segons la resolució de la comissió permanent, l’acció civil de Puigdemont i els quatre exconsellers a l’exili a Bèlgica té com a “única finalitat”, a través d’una campanya internacional, “condicionar i influir” en “futures resolucions judicials” que es puguin adoptar en la causa contra el Procés al Suprem i en altres fronts judicials contra l’independentisme. “En aquest estat de la qüestió, se’ns fa difícil considerar que pugui existir una actuació que vulneri de forma més flagrant i grollera la independència d’un magistrat espanyol”, diu l’acord, que gira la truita als arguments, justament, de la demanda civil presentada a Bèlgica el 6 de juny.

En l’acció civil, tant Puigdemont com Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig consideren que la instrucció del jutge suposa una vulneració flagrant de la presumpció d’innocència i de la llibertat d’acció política, i afegeixen que acusar-los de ser rebels segons el Codi Penal espanyol ofèn clarament el seu honor, la seva integritat política i moral i el fonament mateix de la seva acció política. Per això demanen que Llarena els repari amb un euro per cap els danys provocats i pagui també tots els costos derivats de la causa judicial.

“La demanda qüestiona tota la instrucció que s’ha dut a terme, titllant-la de parcial i arbitrària, pretenent que un tribunal belga consideri que s’ha vulnerat la presumpció d’innocència i d’altres drets fonamentals”, replica la resolució de la comissió permanent. I afegeix: “Quan es qüestionen de tal manera els actes duts a terme per un magistrat, es qüestiona també l’essència mateixa del nostre estat de dret i s’ataca la independència judicial com a pilar fonamental d’un estat democràtic”.

Llarena va presentar la sol·licitud d’empara davant l’òrgan de govern dels jutges el 30 de juliol després de veure que la Moncloa no movia peça. La justícia espanyola, però, l’ha protegit de moment en tot el que podia. En primer lloc, el jutge degà de Madrid va rebutjar el 20 de juny traslladar la citació a un jutjat de primera instància de Brussel·les el 4 de setembre. Es tracta d’Antonio Viejo, que amb l’arribada del nou govern de Pedro Sánchez ha sigut promocionat com a secretari general de Justícia. Viejo va assenyalar a Bèlgica que la normativa comunitària sobre notificacions de documents judicials en matèria civil i mercantil entre estats, com en aquest cas, no es pot aplicar “a la responsabilitat de l’estat per accions o omissions en l’exercici de l’autoritat”. En aquest sentit, el Poder Judicial afegeix que Llarena “no ha de suportar ni per justícia ni per dignitat de la funció que du a terme, una acció de responsabilitat civil directa que prohibeix el nostre ordenament jurídic”.

Un vot en contra
La decisió de la Permanent del Poder Judicial ahir no es va prendre per unanimitat, a diferència del que acostuma a passar amb els moviments que fa el Tribunal Constitucional en relació al Procés. Una de les vocals, María Concepción Sáenz Rodríguez, hi va votar en contra. Es dona el cas que avui també s’ha aprovat la seva renúncia al càrrec després que l’hagi fitxat la ministra de Justícia com a gerent de la Mutualitat General Judicial, un càrrec que serà efectiu l’1 de setembre.

De la demanda a la sol·licitud d’empara
6 de juny

Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili presenten una demanda civil contra el jutge Pablo Llarena a un jutjat de primera instància belga per actuar “sense imparcialitat”.

20 de juny

El llavors jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, rebutja per “improcedent” la comunicació de la justícia belga per notificar al jutge Llarena que està cridat a declarar el 4 de setembre.

10 de juliol

El president del Suprem escriu una carta als ministres de Justícia i Exteriors demanant que defensin Llarena.

30 de juliol

Abans de marxar de vacances, amb Puigdemot ja a Bèlgica, Llarena demana empara al CGPJ per la demanda contra ell a Brussel·les. Creu que és un “atac groller i fraudulent”.

16 d’agost

El Poder Judicial dona empara a Llarena i torna a instar el govern espanyol a defensar Llarena a Bèlgica. Si cal, a través de l’advocacia de l’Estat.

4 de setembre

Llarena està citat a declarar a Brussel·les. No ha avançat què farà, però no es dona per notificat. Pot enviar un advocat en representació seva.

 

El govern espanyol, al servei de Llarena

Llarena no en té prou fent el ridícul ell sol: pretén arrossegar totes les institucions de l'Estat

El ministeri de Justícia i el d'Exteriors tenen ara una patata calenta. Han de buscar un advocat per defensar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa oberta a Bèlgica contra ell arran d'una demanda de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers exiliats. El Consell General del Poder Judicial, amb l'honrosa excepció de la vocal nomenada a proposta d'IU, Concepción Sáez, ja va instar l'Estat a prendre "totes les mesures necessàries" per garantir "la integritat i la immunitat" de la justícia espanyola a Bèlgica davant el que consideren un "atac planificat" contra la seva independència.

En resum, després de les derrotes judicial patides a Europa, i davant la possibilitat de fer un nou ridícul a Bèlgica, el jutge Llarena ha involucrat tots els estaments de l'Estat en la seva croada contra la justícia dels països de la UE. La reacció del CGPJ ha estat l'esperable, la corporativa, ja que abans d'admetre que un jutge del Tribunal Suprem s'està equivocant prefereix que el descrèdit sigui per a la justícia espanyola en el seu conjunt. Més delicada és la situació del govern de Pedro Sánchez, que es pot veure arrossegat a una batalla judicial en un país estranger que no faria més que augmentar el descrèdit d'un Estat que, en lloc d'afrontar políticament les demandes catalanes a través de la negociació, en mala hora va decidir cedir la iniciativa a un poder judicial que encara no ha fet la Transició.

El cas és que ara tots els ciutadans, també els catalans, hauran de pagar els serveis d'un advocat belga al senyor Llarena, que no té previst comparèixer davant la justícia d'aquell país, on està citat a declarar el pròxim dia 4. Si tan segur està de la seva instrucció, per què no acudeix a Bèlgica com qualsevol altre ciutadà i dona la cara? Quan el CGPJ denuncia que l'objectiu dels demandants és "sotmetre les actuacions sobiranes de l'estat espanyol a la jurisdicció d'un estat estranger", ¿no està admetent que la justícia espanyola és diferent de la resta de justícies europees, que no veuen enlloc la violència que justificaria el delicte de rebel·lió o fins i tot el de sedició?

L'estat espanyol, seguint aquell adagi tan hispànic de "más vale honra sin barcos que barcos sin honra", atribuït a un contraalmirall de l'armada en les guerres contra els independentistes de les colònies sud-americanes, prefereix una derrota heroica que una retirada digna, encara que sigui al preu del desprestigi i d'allunyar-se de les tradicions jurídiques més democràtiques del cor d'Europa. És lamentable que Pedro Sánchez es posi ara al servei de Llarena i opti per aquest aïllacionisme judicial que recorda tant els temps de l'autarquia. Sobretot perquè el gest de la vocal Concepción Sáez demostra que la unanimitat que pretén el president del CGPJ i el Suprem, Carlos Lesmes, en defensa de Llarena no existeix. Però aquí s'ha donat l'ordre de tancar files davant de Bèlgica, Alemanya o qualsevol altre país amb més credencials democràtiques, i mantenir la immemorial, i nefasta, excepcionalitat espanyola.

El govern espanyol estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar Llarena

Serà previsiblement qui defensi els "interessos de l'Estat" en la citació del 4 de setembre

El govern de Pedro Sánchez recull el guant del Consell General del Poder Judicial i ja estudia contractar un advocat a Bèlgica per defensar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la demanda civil interposada per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els quatre exconsellers a l'exili. Segons han explicat fonts de la Moncloa a l'ARA, la decisió "encara no està presa", però recorden que és el procediment habitual de l'Advocacia de l'Estat quan s'han de defensar els "interessos de l'Estat" a l'estranger. Aquest advocat seria així l'encarregat de defensar tant Llarena com l'estat espanyol en la citació prevista per al pròxim 4 de setembre davant d'un jutjat de primera instància de Brussel·les, i en la qual hauria de comparèixer el jutge instructor de la causa per rebel·lió, tot i que el Poder Judicial també va frenar la notificació formal.

Les mateixes fonts recorden que no es tracta només d'una decisió de l'Advocacia de l'Estat i del ministeri de Justícia, sinó que també hi ha pel mig el ministeri d'Exteriors. Són aquests dos ministeris els instats pel Poder Judicial a ajudar Llarena en la demanda civil a Bèlgica per, presumptament, no haver sigut un jutge imparcial. La comissió permanent del màxim òrgan dels jutges, per set vots a favor i un en contra, va acordar donar empara a Llarena davant del que consideren un "atac planificat" dels líders sobiranistes contra la independència del magistrat.

En l'acord, sense efectes jurídics, instaven el govern espanyol a activar l'Advocacia de l'Estat i a assumir també els costos derivats del procés a Bèlgica. Fins i tot si Llarena és condemnat. Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig demanen un euro per cap d'indemnització per dany a l'honor si el jutge és condemnat, més el cost de tot el procés judicial.

Si el govern espanyol finalment decideix contractar l'advocat, haurà decidit prendre part en la pugna entre el Poder Judicial i l'independentisme. El màxim òrgan dels jutges es vanta de representar la independència judicial, però ha demanat a un poder polític que prengui partit davant la justícia belga i converteixi la demanda civil en una qüestió d'estat.