greu deriva nacional(ista) del Govern Netanyahu

Una protesta a Tel-Aviv contra la llei de l'Estat jueu, vista a través d'un cartell amb la imatge del primer ministre, Benjamin Netanyahu“Als meus germans els combatents drusos vull demanar-vos perdó perquè el nostre Govern, el meu i el vostre, va decidir destrossar la unió fraternal i de sang entre nosaltres que es va man­tenir durant setanta anys, i tot per aconseguir alguns vots més al sector dretà del mapa polític”. Això va escriure ahir el destacat ­periodista i exoficial en l’exèrcit israelià Yoav Keren, al Yediot Aharonot, un dels diaris més llegits a Israel.

I és que l’anomenada llei Estat-nació, aprovada pel Govern més dretà de la història d’Israel, encapçalat per Benjamin Netanyahu, està despertant una polèmica sense precedents en l’ Estat jueu des de la formació de l’actual coalició de govern el 2015.

La llei –aprovada amb 62 vots a favor, 55 en contra i dues abstencions– estableix que Israel és “la llar nacional del poble jueu”, i ­serà afegida a les lleis bàsiques constitucionals de l’ Estat. Al seu torn, la norma declara Jerusalem com la capital del país, estableix el calendari jueu com l’oficial de l’ Estat i canvia l’estatus de la llengua àrab d’“oficial” a “especial”.

Dissabte vinent a la nit, desenes de milers de jueus israelians, drusos, beduïns, així com membres de la comunitat àrabo-palestina israeliana, pretenen dur a terme una gran manifestació a l’emblemàtica plaça Rabin, al cor de Tel-Aviv. Fins i tot el president d’Is­rael i membre del partit en el Govern, el Likud, Reuven Rivlin, va expressar la seva taxativa oposició a una llei que aparentment contradiu la declaració d’independència del 1948, firmada pels fundadors de l’ Estat, encapçalats per David Ben Gurión, en la qual s’assegura el caràcter jueu de l’ Estat però que remarca la igualtat de totes les minories davant de la llei.

El cap d’Estat Rivlin va declarar públicament que està obligat a ratificar la llei, però que la firmarà en àrab a tall de protesta. Netanyahu, per la seva part, es va reunir amb dirigents de la co­munitat drusa, una minoria religiosa que habita a Israel, així com els països limítrofs del Líban, Síria i Jordània, que es va escindir de l’islam a finals del segle X i que té un credo monoteista. El 81% dels drusos, en un percentatge més alt que el de la població jueva, serveixen en el Tsahal, i la nova llei va provocar gran polèmica al si de l’exèrcit.

Un periodista drus del canal públic Kan, Riad Ali –el fill del qual serveix en un destacament de la policia fronterera a l’ Esplanada de les Mesquites de Jeru­salem– va esclatar en llàgrimes en directe, despertant encara més el debat nacional. Un alt oficial drus va declarar que aban­donarà l’exèrcit perquè no està disposat a “ser un ciutadà de segona classe”.

El capità Amir Jamal va ser suspès durant dues setmanes per les autoritats militars després d’una publicació a Facebook en la qual es mostrava molt dolgut. En el missatge va fer una petició perquè els drusos deixin de servir en l’exèrcit. “Aquest matí, quan m’he llevat per anar a la base, m’he preguntat a mi mateix: Per què? Per què he de servir l’ Estat d’Israel? Jo, els meus dos germans i el meu pare ho vam fer amb amor per la nació i al final, què rebem? Ser ciutadans de segona? No vull continuar, i estic segur que centenars de drusos deixaran de servir en l’exèrcit”, va escriure.

El general Rasan Alian, que va dirigir la brigada d’elit Golani en la guerra de Gaza del 2014 i va ­resultar ferit en combat, treballa amb el cap de l’ Estat Major de l’exèrcit, Gadi Eizenkot, en un ­intent de resoldre la crisi amb la comunitat drusa. El tinent general Eizenkot va dirigir ahir a tots els soldats i oficials un comunicat en el qual assenyalava que “estem compromesos amb la seguretat dels habitants d’Israel i la victòria en la guerra, però estem compromesos també amb la preservació de la dignitat humana, independentment del grup ètnic, religió o sexe. Així és i així serà sempre. Ens vam comprometre a una ­responsabilitat conjunta i la so­lidaritat de combatents amb els nostres germans drusos, beduïns i les restants minories que serveixen en el Tsahal”. I va afegir: “Deixem els temes polítics controvertits fora de les institucions militars”.

Eizenkot va rebre el suport de nombrosos alts càrrecs israelians en el passat, que van anunciar la seva intenció de manifestar-se contra la llei aquest dissabte vinent a Tel-Aviv. Entre ells hi ha l’excap de l’ Estat Major de l’exèrcit Gabi Ashkenazi; l’excap del Mossad Tamir Pardo; els excaps del Shin Bet Yuval Diskin i Ami Ayalon; i l’exinspector en cap de la policia Moshe Caradi. S’hi van unir 78 alts oficials en la reserva i exgenerals de la policia, que van exigir a Netanyahu alterar la polèmica llei de l’ Estat-nació.

El jutge àrab israelià Salim Jubran, antic número dos del Tribunal Suprem, va afirmar en una entrevista a la ràdio pública que “es tracta d’una llei racista” i que si ell estigués encara exercint en el tribunal la declararia invàlida. No es descarta que el Tribunal Suprem decideixi invalidar la llei. Segons alguns comentaristes, part dels ministres de Netanyahu –que es troben amb una gran oposició a la llei de personalitats destacades del Likud tals com el president Rivlin– potser agrai­rien als jutges que els obliguessin a fer marxa enrere amb la llei. Tot i això, part dels ministres del ­Govern, que no amaguen l’atmosfera preelectoral que es comença a viure a Israel, afirmen que si el Suprem cau en la temptació de descartar la llei ,“sería el final de la democràcia israeliana”.

En l’oposició al Govern, encapçalada pel partit laborista ( Unió Sionista), alguns diputats pensen presentar la declaració d’independència del país com a llei constitucional, assegurant així la igualtat de tots els sectors i minories. “Si el Likud hi vota en contra, haurà de pagar un alt preu polític, i la seva veritable cara sortirà al descobert”, van afirmar ahir fonts de l’esquerra israeliana.

, Jerusalem. Corresponsal

02/08/2018 - lavanguardia