una guerra no s’acaba del tot fins que les famílies poden enterrar dignament els que hi han mort

Per què obrir fosses quasi 80 anys després de la fi de la Guerra Civil? El documental La guerra inaca­bada, que aquesta nit s’estrena a TV3 després del TN Vespre, dona la resposta des del títol mateix. “Tots els historiadors i investigadors estan d’acord que una guerra no s’acaba del tot fins que les famílies poden enterrar dignament els parents que hi han mort” ­–diu Antoni Tortajada, un dels directors i presentador de la producció–, “i en aquest cas ens trobem que el dol no s’ha acabat malgrat que la guerra ho fes el 1939”. En el ­documental s’explica que a Catalunya hi ha localitzades unes 500 fosses i es calcula que són més de 5.000 les famílies que encara busquen algun ­parent desaparegut durant la guerra o anys després. A Espanya la xifra de despareguts arriba als 114.000.

Al juliol del 2017, el Departament d’Acció Exterior, Re­lacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya va endegar un pla d’excavació de les fosses de la Guerra Civil que encara queden a Catalunya, i va crear el programa d’identificació genètica, amb un banc que permet creuar les dades familiars amb les restes que es van localitzant. La guerra inacabada, produït per TV3 amb la col·labo­ració de Som Batabat, segueix cinc històries ocultes darrere algunes d’aquestes fosses. Històries de gent que un bon dia va desa­parèixer i que la seva família va donar per fet que havien estat assassinades. O que en ­alguns casos esperaven que en qualsevol moment poguessin tornar a casa amb vida.

“El nostre objectiu i el desig que va fer ­néixer aquest documental va ser aprofitar
el pla d’excavacions de fosses mes ambiciós de la història de Catalunya per aportar un gra de sorra i intentar resoldre el dol col·lectiu d’aquestes famílies que encara estan pendents de tancar aquesta etapa de la seva vida al temps que se’ls feia, d’alguna ma­nera, un homenatge”, explica el productor executiu Marc Roma durant la presentació del documental als mitjans de comunicació.

Una de les troballes durant les excavacions fetes a Catalunya Una de les troballes durant les excavacions fetes a Catalunya (CCMA)

La guerra inacabada és una docuficció amb tres potes: la investigació i la recerca històrica a partir de les excavacions de les fosses, les vides i els darrers moments dels personatges individuals triats per al seu ­seguiment i el testimoni dels seus familiars en aquesta recerca. Més enllà del privilegi de seguir la feina d’arqueòlegs, antropòlegs i genetistes, l’equip del documental es va adonar que el més interessant eren les històries d’aquestes famílies i van triar cinc casos.

En alguns són els fills qui fan la recerca, “gent amb més de 80 anys”, mentre que en d’altres són els nets, explica Tortajada, qui també revela que han observat que els fills de la generació que va fer la guerra n’han parlat molt poc durant la seva vida “per un silenci gestat i imposat durant el franquisme, i sovint ens trobem que han estat els nets els que han empès els pares per continuar buscant el seu avi”.

L’altre director del documental, Joan Gallifa, explica que un dels reptes de La guerra inacabada ha estat reconstruir els darrers moments de vida dels protagonistes de cada una de les històries: “No volíem caure en els tòpics a l’hora de retratar la por, el dolor i la maldat; vam arribar a la conclusió que havíem d’intentar fer una filmació desproveïda de sentiment perquè fos l’espectador qui fes la seva pròpia valoració”. Amb aquest objectiu, les escenes s’han rodat amb uns plans aeris gràcies a uns drons que han permès una distància física i han facilitat una visió “tan neutra que crec que és especialment dolorosa perquè ho retrata amb una fredor que encara esgarrifa mes”, afirma Gallifa.

I què ens quedarà d’aquest documental? “El dolor dels familiars que fa tant de temps que busquen els seus parents i que no han tingut oportunitat de fer-ho fins ara. A més, probablement, ens trobem amb l’última oportunitat per trobar-los perquè les restes estan quasi sempre en mal estat i cada ve­gada és més difícil rescatar ADN i com­parar-lo amb els familiars. És ara o mai”, conclou Tortajada.

, Barcelona

01/07/2018 - lavanguardia