política fiscal, o els Beneficis Perduts de les Nacions?
Cada any el capital fa la maleta. No per anar-se’n de vacances, invertir o crear riquesa, sinó per tributar menys. Un 40% dels beneficis de les multinacionals acostuma a desplaçar-se a un país de baixa tributació o paradís fiscal. La xifra correspon a uns 600.000 milions de dòlars anuals. És el resultat de l’estudi The Missing profits of the Nations (Els beneficis perduts de les nacions), elaborat sota la supervisió de l’acreditat economista Gabriel Zucman (tot just guanyador del Best Young Economist Award 2018 del CEPR).
A l’ull de l’huracà hi ha les multinacionals, sobretot dels Estats Units; per exemple, el cas més esmentat és el de Google. La matriu Alphabet registra una facturació de 19.200 milions de dòlars a les illes Bermudes. Una xifra rellevant, que obté sense tenir ni un treballador, ni una oficina, ni cap actiu tangible. I en un país on –cal recordar-ho– l’impost de societats és d’un 0%.
En termes absoluts, el cas d’Irlanda és el més vistós. L’illa (que té un tipus de societats d’un 12%) va captar 90.000 milions d’euros de beneficis corporatius des de tot el món (any 2015). Una suma de diners que és més del conjunt de capital acumulat per les illes del Carib (83.000 milions) i molt per davant de Suïssa (60.000 milions) o Holanda (48.000 milions).
Després de la difusió de l’informe, el Govern irlandès va negar que fos un paradís fiscal i va acusar els autors d’haver extret resultats “massa simples”. Tot i això, en el cas de Dublín, hi ha un fet sospitós: allà les empreses aconsegueixen
8 dòlars de beneficis per cada dòlar pagat en salari, de manera que els avantatges fiscals irlandesos no es tradueixen en una corresponent millora productiva real, en termes de més bones retribucions o llocs de treball (que no s’incrementen de la mateixa manera) sinó en pur lucre financer per a les companyies. Segons l’informe, això demostra que el país es comporta com un autèntic paradís fiscal encobert. A més, a Irlanda aquesta política li surt a compte: encara que tingui impostos baixos, la recaptació fiscal ha augmentat, els últims cinc anys, fins a gairebé un 5% del seu PIB.
En canvi, per als governs que pateixen l’hemorràgia, aquests guanys empresarials que emigren cap a zones paradisíaques es tradueixen en una recaptació més baixa per a les seves arques. “Al final, altres actors de l’economia hauran de pagar més per assumir la càrrega impositiva”, subratlla l’estudi, com ara les empreses i els assalariats locals. “Si la tendència es manté, o els estats es veuran obligats a reduir la despesa pública o augmentar l’IVA”, indiquen. En aquest sentit, s’estima que els països europeus recapten un 20% menys en impostos de societats per culpa d’aquesta enginyeria fiscal de les empreses.
Com es pot frenar aquest fenomen? La lluita contra l’elusió fiscal està sent ineficaç perquè els estats que apliquen impostos elevats se centren a comparar informació amb països de característiques semblants (amb alta pressió fiscal) per veure si hi ha cap xifra que no encaixi. La raó és senzilla: als paradisos fiscals és difícil obtenir dades fiables, les empreses destinen ingents recursos per defensar o protegir les seves societats deslocalitzadesi, finalment, hi ha poca cooperació amb aquests paradisos, recelosos de custodiar la informació financera (que constitueix la base de la seva riquesa).
La conclusió és que en lloc de lluitar contra aquests territoris de baixa tributació, els governs acaben fent-se la guerra entre ells mateixos. I competeixen a la baixa: per evitar que les empreses busquin maneres de tributar menys, es llancen a una cursa per reduir la càrrega fiscal. Entre el 1985 i el 2018, la mitjana dels impostos de societats al món ha caigut a més de la meitat, d’un 49% a un 24% dels beneficis.
Thomas Torlov, investigador de la Universitat de Copenhaguen i un dels autors de l’estudi, creu que l’actual sistema fiscal internacional no té sentit i que genera enormes distorsions. “Les empreses tenen pocs incentius per repatriar el capital als seus països d’origen. I els estats tenen pocs mitjans per demostrar les incongruències de les declaracions d’impostos corporatius”, reconeix. I proposa una possible solució.
“Les grans companyies haurien de declarar els beneficis a escala mundial. És una dada sobre la qual no acostumen a mentir perquè és clau per a la distribució de dividends que els exigeixen els accionistes. A partir d’aquí, caldria aplicar un percentatge a aquesta xifra segons els països on tinguin negoci. I els estats, sobre aquest import, aplicarien un impost de societats”. A la Comissió Europea estudien un esquema semblant. Mentrestant, el capital prepara les maletes, un any més.
17/06/2018 - lavanguardia