regressió democràtica a Polònia; quin papel de la Unió?
Lech Walesa, l’històric líder de Solidarnosc i primer president de la Polònia democràtica, dos expresidents més, diversos excaps de govern i exministres d’ Exteriors, com també dirigents clandestins dels vuitanta, han demanat que la Comissió Europea denunciï la presa del poder judicial pel règim nacionalista polonès davant el Tribunal de Justícia de la UE i ajudi a aturar la destrucció de l’ Estat de dret a Polònia.
Suprimit el Tribunal Constitucional i l’autonomia del Consell del Poder Judicial i sotmesos els tribunals de justícia ordinaris al control del ministre de Justícia, que és també el fiscal general, un assalt al Tribunal Suprem és l’últim acte que falta per a la instauració d’un règim nacionalista autoritari. Els autors de les protestes, tots ells autors de la transició de Polònia cap a la democràcia, posen el crit al cel davant la pròxima entrada en vigor d’una llei que sotmet el Suprem al Govern –que dirigeix el primer ministre Mateusz Morawiecki– i reclamen que el Tribunal de Justícia de la UE faci ús de la seva facultat de suspendre la reforma pel fet de ser incompatible amb les normes de l’ Estat de dret contingudes al Tractat Europeu.
“La llei del Tribunal Suprem liquidarà la divisió de poders, essència mateixa de l’ Estat de dret i nucli institucional de la identitat de la Unió Europa”, escriuen els expresidents Walesa, Aleksander Kwasniewski i Bronislaw Komorowski, com també els líders obrers de Solidarnosc Władysław Frasyniuk, Bogdan Lis i Zbigniew Bujak. Malgrat la resistència i les protestes de la societat civil, el partit governant – Llei i Justícia ( PIS), liderat per Jaroslaw Kaczynski– està acabant d’enllestir la demolició de la separació de poders i la Constitució de Polònia. “La ultima instància capaç de defensar l’imperi de la llei és la Unió Europea. Els polonesos van lluitar tenaçment per conquerir la democràcia i un poder judicial autònom. La UE té el deure de socórrer els seus ciutadans i defensar l’imperi de la llei”, escriuen 14 destacades figures de la vida política.
A aquesta crida cal afegir la del col·legi d’advocats i 120 organitzacions no governamentals poloneses, juristes d’Oxford, Princeton i Yale, com també els milers de manifestants que surten als carrers de Varsòvia i la ciutats poloneses defensant la independència judicial i la democràcia liberal assetjada per l’ofensiva autoritària del règim nacionalista. Els dramàtics missatges enviats a la UE coincideixen amb una rebel·lió dels mateixos jutges polonesos. Malgorzata Gersdorf, presidenta del Tribunal Suprem, va protestar contra la seva pròxima destitució perquè la trobava il·legal: “La Constitució em confereix el càrrec per sis anys. Per tant, ja que la Constitució ha estat violada, considero que continuo sent presidenta del Suprem fins que venci aquests termini el 2020”.
Una actitud semblant van adoptar prop de la meitat dels jutges del Tribunal Suprem, que es resisteixen a passar obligatòriament a la jubilació decretada pel Govern.
Cinc grups del Parlament Europeu, incloent-hi els demòcratacristians, socialdemòcrates, liberals i socialistes, van secundar la crida a la CE perquè recorri la llei polonesa davant el Tribunal de Justícia. L’acceptació a tràmit del recurs comportaria automàticament la suspensió de la llei.
L’abril passat una sentència del Tribunal de Justícia de Luxemburg ja va posar fre a la tala del bosc de Bialowieza, l’última selva primària d’Europa, decretada pel Govern polonès.
17/06/2018 - lavanguardia