BARCELONA RADICAL
fas política?...
o te la fan?
radicalparty

ciutats per l’eutanàsia

Volem promoure des de Catalunya una xarxa europea de ciutats perquè es respecti el dret dels seus veïns a una mort digna”, va resumir Isabel Alonso, presidenta de Dret a Morir Dignament Catalunya. La seva associació va reunir divendres al Parlament representants d’un ampli nombre de ciutats, des de Barcelona fins a Mataró i Figueres, passant per Salamanca, Pamplona, París o Anvers, que s’han compromès oficialment a favor de l’accés efectiu a aquest dret, cadascú des del seu àmbit de poder.

Per exemple, alguns ajuntaments com el de Figueres proposen que s’estudiï com s’ha de reformar el dret civil català perquè les voluntats anticipades, el testament vital, es pugui fer davant d’un funcionari municipal i no només davant de notari o amb el procediment que es facilita als centres de primària amb tres testimonis.

Defensen que des dels ajuntaments hi ha molt a fer. “Podem garantir que els funcionaris que informen el ciutadà coneguin el tema i ho facin d’una manera adequada, perquè no estan tractant un permís d’obres, sinó la vida i la mort de qui se’ls adreça”, va apuntar Jean Luc Romero, president de associació DMD a França i alcalde del districte 12 de París. I per fer-ho cal oferir una correcta formació als professionals que hi inter­venen, des dels serveis domiciliaris a malalts avançats fins a simplement
veïns que volen saber a què tenen dret i com el poden preservar.

Municipis italians com Roma, Torí, Nàpols o Milà van decidir no esperar a una llei específica per a tot el país i, acollint-se al dret constitucional que a ningú no se’l pot obligar a rebre un tractament mèdic, van organitzar els seus propis registres municipals de voluntats anticipades.

Isabel Alonso, presidenta de DMD Catalunya, amb líders d'associacions de França, Itàlia i Bèlgica reunits al Parlament Isabel Alonso, presidenta de DMD Catalunya, amb líders d'associacions de França, Itàlia i Bèlgica reunits al Parlament (Ana Jiménez)

“Aquest moviment des de la base, si aconseguim convertir-lo en una xarxa de ciutats europees, podrà invocar la convenció europea sobre Drets Humans”, proposa Marco Cappato, ex­eurodiputat i actualment processat a Itàlia per haver acompanyat el conegut discjòquei Fabo a morir a Suïssa després d’intentar infructuosament per tots els mitjans que li apliquessin l’eutanàsia al seu país.

Aquests registres de voluntats anticipades als ajuntaments facilitarien l’accés a aquest dret a qualsevol ciutadà, visqui on visqui, tingui els mitjans econòmics que tingui, “com ja fan a l’hora de donar fe de vida, de la mateixa manera que es va desenvolupar el registre de parelles, que va ser el precedent de la llei que va permetre el matrimoni homosexual”, assenyala la presidenta de DMD Catalunya.

El congrés ha obert la porta per primera vegada a la discussió de la despenalització de l’eutanàsia que va proposar el Parlament de Catalunya i a regular-ne la pràctica, amb una proposició del PSOE. “I esperem que se’n pugui continuar la tramitació amb normalitat de seguida que s’acabi el període d’esmenes”, apunta la diputada del PSC Lídia Guinart. De moment el tema només ha rebujat tractar-lo el PP, i Ciutadans ha optat per abstenir-se’n, si bé a escala municipal sí que dona suport a les iniciatives que s’adopten a favor de la mort digna.

Mentrestant, les parlamentàries catalanes que van defensar a Madrid la proposta de la Mesa del Parlament – Alba Vergés (ERC), Assumpta Escarp (PSC) i Marta Ribas ( ECP)– ja han començat a treballar sobre els aspectes pràctics a Catalunya de la possible despenalit­zació.

El corrent a favor d’afrontar aquesta matèria també ha arribat al Parlament francès, on ja hi ha una majoria de di­putats en almenys tres grups parla­mentaris per tirar endavant una llei d’eutanàsia, segons assegura el president de DMD França, Jean Luc Romero. Ara estan pendents dels informes dels comitès de bioètica, però creuen que a finals d’aquest any o principis del que ve França haurà aconseguit regular l’exercici d’aquest dret que tanta por fa als polítics.

A Europa, només Holanda, Bèlgica i Luxemburg ha regulat la pràctica de l’eutanàsia per a malalts terminals i hi continua havent discussions sobre el seu ús en casos de demències. Suïssa permet el suïcidi assistit.

21-V-18, lavanguardia

“No n’hi ha prou de tenir una llei com la nostra”, assenyala Jacinta de Roeck, una exsenadora belga que va participar en la legalització de l’eutanàsia al seu país i que és membre del moviment LEIF- Anvers. “Ens trobem amb residències de gent gran que es neguen a aplicar una eutanàsia, només sedació pal·liativa, encara que la seva declaració de voluntats anticipades digui una altra cosa. Per tant, tots els ciutadans tenim el dret reconegut a triar com volem morir –amb cures pal·liatives, amb eutanàsia–, però a la pràctica no ho pot triar tothom perquè és fàcil trobar-se amb interferències de professionals o d’empreses. Per això és fonamental la informació, que cada Ajuntament tingui una finestreta social perquè la gent s’hi pugui adreçar, on els funcionaris sàpiguen escoltar i respondre a les seves preguntes”. A més, De Roek assenyala l’augment de pressió dels grups catòlics per limitar la normativa actual.