BARCELONA RADICAL
fas política?...
o te la fan?
radicalparty

la creativitat de Llarena per evitar els revessos

Resultat d'imatges de llarena“Per força els pengen”, diu el refrany quan es fan coses en contra de la nostra voluntat. El magistrat instructor Pablo Llarena ha flexibilitzat el delicte de rebel·lió i davant el perill real de perdre les batalles d’extradició a Bèlgica i Alemanya, amb l’efecte dòmino al Regne Unit i Suïssa, ha canviat d’estratègia: proposa a la Fiscalia de l’Audiència de Schleswig-Holstein el lliurament de Carles Puigdemont per “qualsevol precepte legal” en cas que mantinguin el rebuig al delicte de rebel·lió.

A més, l’instructor, a petició de la fiscalia, divideix el procés judicial. El magistrat ha incoat una peça separada per als exiliats per poder continuar tots els tràmits per a la celebració del judici, previst per a la tardor, encara que els respectius tribunals que han de resoldre sobre els lliuraments, com ara els d’Alemanya, Bèlgica i Suïssa, triguin a fer-ho. Això vol dir, a la pràctica, que la causa oberta pels delictes de rebel·lió, malversació de cabals públics i desobediència contra diferents càrrecs públics de la Generalitat seguirà el seu curs sense esperar els que van eludir la justícia espanyola.

Euroordres

Llarena s’enfronta primer a la resolució del tribunal de Brussel·les, que té citada audiència per veure l’extradició de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig dimecres vinent al matí. Llarena pot perdre l’extradició simplement perquè la fiscalia de Brussel·les considera, per exemple, que el Tribunal Suprem no ha emplenat la sol·licitud conforme a la llei marc del 2002 d’euroordre de detenció i lliurament.

A la seva carta del 12 d’abril el fiscal deixa constància que a la documentació enviada hi faltava l’ordre d’empresonament que havia d’acompanyar l’euroordre enviada per Llarena, i formulava preguntes sobre aquest tema. La legislació marc i la jurisprudència exigeixen que una euroordre de detenció i lliurament es basi en una ordre d’empresonament o ordre de detenció estatal. Quan la magistrada Carmen Lamela va expedir l’euroordre a Bèlgica el 3 de novembre del 2017 es va basar en l’ordre d’empresonament estatal, per exemple. Llarena va retirar aquesta euroordre el 5 de desembre del 2017. I quan va dictar el processament va fer una referència al manteniment de les mesures cautelars -la presó- sol·licitades per la fiscalia.

El fiscal de Brussel·les adverteix a la seva carta del 12 d’abril que a través d’Eurojust, a l’Haia, se l’havia informat que l’ordre d’arrest de Lamela del 3 de novembre del 2017 era la base subjacent de la nova ordre europea de detenció i lliurament. El fiscal sol·licitava a Llarena confirmació sobre aquesta dada.

Perquè, segons el fiscal belga, “el text de l’ordre europea de detenció és diferent de l’ordre estatal”, i la nova euroordre del 23 de març, “si bé es basa aparentement en els mateixos fets que en l’ordre d’empresonament [de la magistrada Carmen Lamela], preveu molts més fets”.

I afegia una frase preocupant: “De fet, no són gens compatibles”. El fiscal sol·licitava, a més, precisió sobre si es demanava l’extradició per dos delictes (rebel·lió i malversació) o per tots els fets descrits. D’entrada, descartava el delicte de desobediència perquè no compleix el principi de doble criminalitat, ja que no és delicte a Bèlgica, i deia que l’únic delicte imputat a Comín i Serret seria malversació, tampoc previst en la legislació belga.

A la seva resposta del 17 d’abril, Llarena no dissipa la sospita del fiscal belga, ja que confirma que “l’ordre de processament [del 21 de març del 2018] és la decisió judicial en la qual s’han basat les tres euroordres [Comín, Serret i Puig]”. “D’aquesta manera li aclareixo que l’esment de la pàgina 69 de l’ordre de processament reflecteix la decisió d’aquest magistrat de no modificar l’ordre de presó que s’havia adoptat el 3 de novembre del 2017 per la jutge instructora de l’Audiència Nacional”. És a dir: no es va emetre nova ordre de presó. I hi ha jurisprudència segons la qual aquest fet permet denegar una extradició. Llarena, així mateix, abandona la petició per desobediència per a Comín, Puig i Serret, però insisteix en la malversació.

Pel que fa a l’últim cartutx disparat sobre Alemanya, Llarena sol·licita, en cas que es denegui definitivament el lliurament per rebel·lió -ja que no es considera de doble incriminació (o equivalent al d’alta traïció de l’article 81 del Codi Penal alemany)-, que l’extradició es dugui a terme per altres delictes. “Encara que els tribunals alemanys entenguin que els fets no integren el seu delicte 81 del Codi Penal [alta traïció], estem absolutament convençuts que l’actuació no és penalment irrellevant al seu país en vista de qualsevol altre precepte penal (per exemple, els articles 89, 113, 125 i 240 del Codi Penal alemany)”. Malgrat que Llarena esmenta el delicte de sedició, en rigor està sol·licitant que els jutges alemanys lliurin Puigdemont per qualsevol dels preceptes citats.

L’article 89 preveu “accions anticonstitucionals contra l’exèrcit i els òrgans de seguretat pública”; l’article 113, de “resistència a agents executors”, està inclòs en la secció sisena, que preveu delictes de “resistència contra l’autoritat estatal”; el 125, de “pertorbació de l’ordre públic”, s’integra en la secció setena, de “fets punibles contra l’ordre públic”, i el 240, de “coaccions”, en la divuitena, de “fets punibles contra la llibertat personal”.

El problema que ignora, deliberadament, Llarena, amb la seva presentació creativa i múltiple, és que la discussió gira entorn del component de la violència.

https://www.ara.cat/politica/creativitat-Llarena-evitar-revessos_0_2013398812.html?utm_campaign=_newsopinador&utm_source=ara&utm_medium=email