Espanya, perill per al principi de confiança mútua paneuropeu

Resultat d'imatges de llarenaEl Tribunal Suprem (TS) i la Fiscalia tenen la intenció de cremar fins a l’últim cartutx per intentar que l’expresident Puigdemont no sigui jutjat només pel delicte de malversació, com ha autoritzat de moment la justícia alemanya, excloent-ne el de rebel·lió. El que es pretén és impedir tant sí com no que hi hagi un banc dels acusats amb dues mesures.

L’impacte de la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein ha estat fort, però la reacció dels jutges i els fiscals del Suprem ha estat la d’agafar-se a la taula de salvació que creien que tenien a mà, el plantejament d’una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE).

El propòsit d’aquesta iniciativa és que l’esmentada instància, el Tribunal de Luxemburg, corregeixi els jutges alemanys i els obligui a fer una altra interpretació de l’euroordre de detenció dictada des d’ Espanya. Però amb el propòsit paral·lel d’invertir-hi prou temps perquè el procés contra la resta d’exmembres del Govern i de l’anterior Mesa del Parlament avanci i es consolidi prou perquè no sigui necessari veure al seu dia dues classes de banc dels acusats en un mateix judici, el de Puigdemont, amb responsabilitats limitades per la justícia alemanya, i el dels altres processats, acusats alhora de malversació i rebel·lió.

Quan està en joc la llibertat d’una persona, el Tribunal de Luxemburg té previst un procediment d’urgència que el porta a resoldre els dubtes sobre aplicació de la legislació comunitària en un termini de dos o tres mesos. Però en aquest cas Puigdemont està en llibertat, encara que amb restriccions per a la seva capacitat de moviment. No és previsible que la qüestió plantejada ara des del TS es resolgui amb seguretat abans de l’estiu. Si fos així, el judici contra els processats a la presó o en llibertat amb fiança a Espanya podria tenir lloc a la tardor, i amb independència del que passi respecte a l’expresident. Per a l’ Alt Tribunal, es tractaria d’un mal menor. El que es vol evitar, so­bretot, és el banc dels acusats
doble, amb un seient de classe processal preferent per a Puigdemont i un vagó de càrrega penal per a la resta.

En tot cas, el pla A és aconseguir que el Tribunal de Luxemburg faci una interpretació de l’aplicació de l’euroordre que forci els jutges alemanys a revisar els seus passos i modificar la negativa que van acordar dijous passat. En sentit estricte, des de l’esmentada instància no es tomben ni s’anul·len les resolucions dels tribunals, però les decisions que es prenen a Estrasburg sí que obliguen a fer de les normes comunitàries interpretacions unívoques i vinculants. Per tant, si es decidís que el Tribunal de Schleswig-Holstein va entrar indegudament en el fons de la qüestió quan va considerar que al voltant del procés independentista no hi va haver violència, o n’hi va haver en grau menor, les conseqüències d’apreciar aquell excés forçarien que els jutges alemanys revisessin els seus actes.

El Tribunal de Luxemburg ha estat invocat en nombroses ocasions per establir la interpretació autèntica de normes de tot tipus, també penals. En una d’elles va ser la justícia espanyola la que va plantejar reserves sobre l’extradició d’un ciutadà italià que havia estat condemnat en rebel·lia al seu país, en el denominat cas Stefano Melloni, fugit de Ferrara. Com que una pena d’aquest tipus no té lloc a Espanya, es va preguntar a l’esmentada instància de la justícia europea quina interpretació s’havia de donar a les normes relatives a l’euroordre. I la conclusió va ser que Espanya havia de lliurar la persona reclamada, encara que d’acord amb la seva legislació interna hi hagués dubtes més que raonables que existís aquella obligació. I el fet és que l’afectat va ser posat a disposició de les autoritats italianes.

No obstant això, en aquell cas –relatiu al presumpte autor d’una estafa massiva– era el país que havia de prendre la decisió – Espanya– el que va fer la consulta. Aquest és el procediment habitual. Ara, tot i això, el que es pretén és que el Tribunal de Luxemburg digui a la justícia alemanya com havia d’haver actuat en el cas de Puigdemont, quan la decisió fonamental ja està presa. El previst i habitual és que la consulta precedeixi la resolució, no que allò decidit es corregeixi a posteriori en funció d’una interlocutòria de la qual es discrepa. La qüestió prejudicial, en suma, la planteja el que ha de prendre la decisió, més que no pas el que s’hi considera perjudicat.

En tot cas, el que es reclama ara per part de la justícia espanyola és reciprocitat en la seva conducta en el cas Melloni per a l’aplicació de les normes sobre l’euroordre. La tesi que defensa el Suprem és que el jutge del país al qual es reclama una entrega no ha d’entrar en l’examen del fons dels fets pels quals s’efectua la petició. Des de la Fiscalia i l’ Alt Tribunal no hi ha confiança absoluta que s’obtingui el pronunciament desitjat, però s’afirma que, si no s’aconsegueix el mecanisme de cooperació policial i judicial que comporten la figura de l’euroordre quedarà tocat i en gran manera invalidat per sempre, perquè el principi de confiança mútua en què es basa haurà desaparegut.

, Madrid, 08/04/2018 - lavanguardia