BARCELONA RADICAL
radicalparty

manifest "Liberdade para os presos políticos catalães!"

"Llibertat per als presos polítics catalans!": el manifest publicat al diari 'Público'

https://www.publico.pt/2018/04/01/politica/noticia/be-ps-psd-cdu-e-pan-unidos-num-manifesto-pela-catalunha-1808622

Resultat d'imatges de publico liberdade manifesto pela catalunhaPortugal fa mesos que segueix amb atenció el que passa a Catalunya. Als informatius no hi falten peces sobre l'actualitat del Procés, ni tampoc opinadors a les tertúlies de ràdio i televisió. Diverses veus denuncien des del setembre, fins i tot abans de l'1-O, la deriva repressiva de l'Estat i la falta d'una solució política. Tot i que el primer ministre socialista António Costa no ha dubtat mai a fer costat Mariano Rajoy en la defensa de la unitat d'Espanya, el Partit Socialista (PS) està totalment dividit sobre l'existència de presos polítics.

Aquesta divisió es va plasmar dijous en el debat a l'Assemblea de la República (el Parlament portuguès) de dues mocions, una de la Coalició Democràtica Unitària (l'aliança entre els comunistes portuguesos i Els Verds) i una altra del Bloc d'Esquerres (BE) –les dues forces que donen suport al govern socialista–, en què es demanava una "solució política" per al conflicte català i la condemna de la "repressió" i la "violència" infringida per l'estat espanyol. El primer punt va passar amb el suport del PS; en el segon, els socialistes van votar totalment dividits –la majoria en contra, alguns a favor i d'altres es van abstenir.

Aquell debat s'ha traduït aquest diumenge en un manifest publicat al diari de referència de Portugal, 'Público', firmat per representants de tots el partits amb presència al Parlament menys els democristians de la CDS-PP (el partit més a la dreta). Titulat "Llibertat per als presos polítics catalans!", l'han subscrit membres del Partit Socialista, el Bloc d'Esquerres –en sintonia amb Podem a Espanya–, l'històric Partit Comunista Portuguès –amb encara molta força sindical i municipal–, el conservador Partit Socialdemòcrata (PSD) –que va governar a Portugal durant els anys del rescat– i el partit naturalista Persones, Animals, Naturalesa (PAN) –que compta amb un diputat al Parlament i que va donar suport al govern de Costa.

La "fúria repressiva de l'Estat"

Sense circumloquis, el manifest denuncia que la justícia espanyola "mostra una evident politització i motivació ideològica", i repassa totes les últimes decisions del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per evitar la investidura d'un líder independentista a Catalunya. "Només les dictadures, les 'democradures' o les 'dictatoves' tenen presos polítics. Només elles detenen dirigents polítics i líders civils legítimament electes com a representants del poble i que no van utilitzar mai la violència política per defensar els seus ideals, acusant-los de crims de "rebel·lió" i "sedició" i interpretant com a "violència" l'exercici del dret fonamental de manifestació o d'expressió", assenyala el manifest.

"Els governants espanyols poden repetir fins a la sacietat el mantra que Espanya és una 'democràcia consolidada', però els seus actes relatius a Catalunya apunten en el sentit contrari. Molts governants europeus poden mirar cap a una altra banda i fer veure que no entenen que, independentment del que pensin sobre el dret a l'autodeterminació del poble català, el que està en joc a Catalunya i el conjunt d'Espanya és la democràcia i els drets humans", segueix el text.

Finalment, els firmants asseguren que "no callaran" davant la "indignació" que produeix "aquesta fúria repressiva disfressada de legalitat". Per això, fan una crida a tots els europeus i ciutadans del món a demanar "l'alliberament immediat de Carles Puigdemont i de tots els presos polítics catalans". "Que s'acabi immediatament amb totes les pràctiques polítiques i judicials incompatibles amb el respecte als drets cívics i polítics dels ciutadans catalans i que, com ha demanat tothom, hi hagi d'una vegada una negociació política a un problema polític", conclou el manifest.

Les euroordres tornen a posar el Procés al mapa internacional

Gairebé tot l'espectre ideològic

El manifest l'han escrit tres intel·lectuals: els historiadors Manuel Loff i Fernando Rosas –aquest últim, un dels fundadors del BE i pres polític durant la dictadura d'António Salazar–, i el politòleg André Freire. Tots ells ja van impulsar un manifest després de l'1-O en què censuraven la "repressió" a Catalunya. Per part del PS el subscriuen, entre altres, un dels seus fundadors, Alfredo Barroso, periodista i cap de la Casa Civil durant la presidència de Mario Soares; i la diputada socialista Isabel Moreira, filla d'un ministre de Salazar i fundador després del CDS-PP i actualment del sector més progressista del PS. Per part del PSD, Pacheco Pereira, un dels seus antics dirigents de l'ala més progressista. Per part del PAN, el seu únic diputat, André Silva. I per part del BE, gairebé tots els seus diputats i eurodiputats, incloses les portaveus Mariana Mortágua i Marisa Matias; no el firma, en canvi, Catarina Martins, la líder del Bloc.

Diether Dehm (Die Linke) demana que s'alliberi Puigdemont

Per la seva banda, el diputat alemany Diether Dehm, del partit d'esquerres Die Linke, ha visitat aquest diumenge el president destituït Carles Puigdemont a la presó de Neumünster i ha reclamat que sigui alliberat. En declaracions a la premsa recollides per Catalunya Ràdio, Dehm ha assegurat que els dos delictes pels quals es processa Puigdemont, rebel·lió i malversació, podrien no tenir base a Alemanya i que, si això és així, "la justícia alemanya només té una via, alliberar-lo". Dehm ha assegurat que Espanya no té "un sistema de justícia cent per cent democràtic" i ha afegit que si l'Estat fos "realment democràtic" hauria "trobat maneres d'arribar a compromisos" sobre Catalunya. Segons ell, Puigdemont "està preocupat" per una possible extradició perquè no creu que fos tractat amb bones condicions a Espanya. De fet, Dehm ha dit que a les presons espanyoles hi ha hagut "tortures" i s'han vulnerat drets fonamentals, i ha recordat els casos en aquesta línia pel que fa a ex-presos d'ETA.

Dehm ha estat especialment crític amb el rol del rei Felip VI, a qui ha retret que no busqués "un acord" entre Madrid i Barcelona per intentar "rebaixar les tensions". "Si jo estigués en una situació com la del rei", ha dit el diputat, "intentaria buscar la manera d'arribar a compromisos, i no estaria amb un bàndol i condemnaria l'altre".

https://www.ara.cat/politica/Politics-portuguesos-manifest-llibertat-presos-poltics_0_1988801270.html#rlabs=8%20p$3