sota les aigües de l’Ebre, a Flix, encara hi ha uns 80.000 m3 de llots tòxics. La descontaminació, aturada des de 2015, es reprendrà, mentre creix l'escàndol per l'ocultació de la brossa tòxica

Després de més de 14 anys d’esperes i incompliments sembla que ben aviat es reactivarà la descontaminació del pantà de Flix. La lentitud, la falta de concreció i l’escàndol han marcat des d’un principi el complex procés de neteja de la zona que va arrencar fa més d’una dècada amb la primera licitació de les obres. Tot i això, les empreses contractades es van oblidar sota les aigües 80.000 metres cúbics de llots tòxics i radio­actius, una omissió denunciada inicialment per l’Ajuntament de Flix i la Generalitat i, després, reconeguda pel mateix Govern que havia adjudicat les tasques de neteja. La disputa entre les empreses que havien d’haver fet aquesta feina ha embarrancat encara més l’acabament d’aquest treball i ha perjudicat greument una població de 800.000 persones que beuen i reguen amb les aigües de l’ Ebre en el seu tram final. És urgent que s’acabi de descontaminar el pantà i es determinin responsabilitats en aquestes adjudicacions que tants problemes han causat.

12-III- lavanguardia

Les obres no poden estar aturades eternament”, adverteix Marc Mur, alcalde de Flix (Ribera d’Ebre). El municipi continua pendent, des de fa més de dos anys, de l’extracció dels 80.000 metres cúbics de llots tòxics i radioactius amagats presumptament per l’anterior empresa adjudicatària de la neteja, FCC, sota les aigües del pantà de Flix. Finalment, si no hi ha un nou incompliment, la companyia a la qual el Govern espanyol ha encarregat la finalització de les obres, Tragsa, reprendrà la descontaminació.

Resultat d'imatges de flix toxics Sota les aigües del pantà de Flix, a l'Ebre, encara hi ha uns 80.000 metres cúbics de llots tòxics (Vicenç Llurba)

“La informació que ens arriba d’ Acuamed és que és imminent. No tenim una data concreta, però la situació s’està desbloquejant”, afegeix Mur, esperançat. La confiança de l’alcalde es fonamenta en fets concrets i en els contactes periòdics que diu que manté amb els màxims responsables estatals de l’extracció dels llots. A mitjans de febrer van començar a instal·lar-se a Flix empleats de Tragsa, que ja ha llogat despatxos i espais per a la noves instal·lacions, i ha començat a subcontractar alguns serveis. La lentitud, la falta de concreció, els incompliments i l’escàndol han marcat des de bon començament el complex procés de neteja del pantà, que va arrencar fa més d’una dècada amb la primera licitació de les obres. Des d’aleshores, l’empresa estatal Acuamed ha dirigit el projecte sota la tutela del Ministeri de Medi Ambient. Tot semblava resolt el 2015, quan Acuamed va anunciar que el pantà ja estava net, després de retirar els 800.000 metres cúbics de llots. Un any després, la Generalitat i l’Ajuntament de Flix van denunciar que l’empresa adjudicatària de les obres, amb la complicitat dels dirigents d’ Acuamed , havia amagat un 10% de la contaminació per donar per acabada l’obra, complir els terminis anunciats i cobrar el preu esti­pulat al contracte. El Govern espanyol va acabar admetent-ho, després d’encarregar un informe independent, i es va comprometre públicament a esmenar-ho. La disputa entre Acuamed i FCC, que nega les acusacions i assegura que el pantà està net, ha fet embarrancar la finalització de les tasques. Flix i tots els municipis que reguen i beuen de l’aigua de l’ Ebre en el tram final del riu -amb una població de 800.000 persones, des de la Ribera d’Ebre fins a Tarragona- s’han vist perjudicats pel denominat cas Acuamed de presumpta corrupció en l’adjudicació d’obra pública, ara en mans de l’ Audiència Nacional . Flix, amb un contracte públic milionari, és una de les ramifica­cions de la presumpte trama.

L’escàndol no ha parat de créixer des que a finals del 2015 es van donar a conèixer les primeres investigacions. En les últimes setmanes s’han produït noves revelacions, com un suposat pacte milionari entre FCC i Acuamed, avançat pel diari El País, per manipular informes tècnics i donar per acabada l’obra. Enmig d’aquest fang de presumptes corrupteles emergeix la voluntat dels municipis de posar punt final a un dels casos més grans de contaminació industrial en un riu europeu. Els experts sempre han advertit del greu perill de tenir una bomba de contaminació al mig de l’ Ebre.

Fonts d’ Acuamed asseguren que “estan duent a terme totes les gestions necessàries per poder acabar les tasques de descontaminació com més aviat millor”. No es concreta la data, però Acuamed, com l’Ajuntament, confia que FCC acabarà cedint i deixarà que Tragsa accedeixi a les instal·lacions a Flix per poder acabar la neteja, mentre a Madrid es resolgui el cas Acuamed, i no caldrà seguir esperant. “Fins que no s’iniciï l’extracció no sabrem si els 80.000 metres cúbics de fangs tòxics hi són o no”, alerta Mur.