BARCELONA RADICAL
fas política?...
o te la fan?
radicalparty

política recaudatòria contraproduent en la necessària recerca científica

Resultat d'imatges de impuesto sobre el valor añadidoL’Agència Tributària ha reclamat la devolució de l’IVA d’anys an­teriors a una vintena de centres d’investigació de Catalunya, cosa que compromet la seva activitat ­científica i la viabilitat futura d’algunes institucions, ha informat l’ Asso­ciació Catalana d’Entitats de Recerca ( ACER). La quantitat
que es reclama als centres afectats pot arribar a uns 25 milions d’euros anuals.

A més de l’impacte econòmic de la reclamació, els centres de recerca se senten perjudicats per l’aparent arbitrarietat d’ Hisenda. Denuncien que Hisenda ha canviat de criteri en la seva reclamació de l’IVA, que l’ha reclamat de manera retroactiva i que aplica les mesures de manera diferent en institucions diferents.

“Tenim un problema de segu­retat jurídica perquè no hi ha manera de saber quins criteris s’apliquen”, declara Josep Samitier, president de l’ ACER. “Si hem de pagar l’IVA, el pagarem i sabrem a què atenir-nos. El problema és que enlloc no està escrit quins són els criteris”.

La problemàtica afecta dos tipus d’IVA. El més greu en aquest moment és l’anomenat IVA suportat, que es refereix al fet que els centres d’investigació paguen l’IVA quan duen a terme una compra –com fa tothom- i després sol·liciten que se’ls retorni –com tothom que realitza una activitat econòmica–.

Tot i això, el 2015 Hisenda va passar a considerar la investigació com a activitat no econòmica. Això li va permetre, en plena crisi, sol·licitar la devolució de l’IVA suportat d’exercicis anteriors a tots els centres de recerca als quals va realitzar inspeccions.

Alguns dels centres afectats han recorregut les reclamacions d’ Hisenda davant dels tribunals. Ja hi ha dues sentències del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya que avalen que els centres de recerca tenen dret a la devolució íntegra de l’IVA, ja que consideren la investigació com a activitat econòmica. En la mateixa línia, una sentència del Tribunal Suprem del 2016 reconeix el dret a la devolució de l’IVA per a les activitats de recerca bàsica.

Malgrat aquestes sentències, Hisenda ha continuat fent inspeccions i reclamant l’IVA als centres de recerca. La situació ha portat els centres a negociar de manera individual amb Hisenda quin percentatge de l’IVA es poden deduir, amb acords que oscil·len entre el 45% i el 99%.

Aquests percentatges situen la quantitat total que reclama Hisenda entorn dels 25 milions d’euros anuals, segons informen fonts ­pròximes a les negociacions. Però la majoria de centres no disposen dels diners que se’ls reclamen, fet que amenaça la supervivència d’alguns. La secretària d’Estat d’ Investigació, Carmen Vela, s’ha implicat personalment per mirar de resoldre el problema. També
la delegació d’ Hisenda a Catalunya ha treballat activament per trobar solucions.

“Aquestes reclamacions de l’IVA són una política recaptatòria contraproduent. Estan assecant el llac on després haurem d’anar a pescar tots”, es lamenta una altra persona que ha participat en les negociacions, amb referència a la idea que la investigació serà imprescindible per al creixement econòmic futur.

Un segon problema afecta l’anomenat IVA repercutit. Aquest es refereix al fet que Hisenda podria reclamar que els centres de recerca paguin IVA per les subvencions públiques que reben –és a dir, els centres haurien de tornar a l’ Estat a la finestreta d’ Hisenda el 21% del que reben del mateix Estat a través de ministeri d’Economia–.

Una llei aprovada el novembre passat regula que les subvencions a la recerca i a la cultura –entre ­altres sectors– poden quedar exemptes d’IVA. Però persisteix l’amenaça que Hisenda reclami de manera retroactiva l’IVA de subvencions rebudes abans de l’aprovació de la llei, fet que ascendiria a uns 80 milions d’euros anuals per al conjunt dels centres de recerca de Catalunya.

“L’ideal seria que s’explicités legalment que les activitats de recerca estan exemptes d’IVA”, declara Samitier. La solució podria arribar a través d’una esmena a la llei de Contractes Menors que actualment està en tràmit parlamentari i que està previst aprovar aquesta primavera.

, Barcelona

12/03/2018 - lavanguardia