"Comptar manifestants", Francesc-Marc Álvaro

Resultat d'imatges de contrastant mediaEl periodisme, les policies locals (sobretot la Guàrdia Urbana de Barcelona) i la ciu­tadania en general estan d’enhorabona: uns investigadors del Centre de Visió per Computador (CVC-UAB) i de la Universitat de Florència faran la vida més fàcil a tots aquells que han de comptar manifestants, que no és tasca fàcil. Aquests científics estan desenvolupant una nova tècnica basada en un algoritme que permetrà fer estimacions més precises del nombre de persones en una manifestació, concretament per metre quadrat, a partir d’imatges estàtiques i de vídeo. La notícia és magnífica: podrem ser més fidels a la realitat i saber amb més exactitud de què parlem quan parlem de multituds.

Segons llegeixo, amb la nova tècni- ca el marge d’error és d’un 10% a un 20%, el més baix fins ara assolit en aquest tipus de càlculs. L’equip, dirigit pel doctor Van de Weijer, ha aconseguit eliminar la majoria de les distorsions que es produeixen en aquests mesuraments. De moment, aquest software –que es podrà aplicar a altres activitats– està en fase de prototip. Si aquesta novetat m’entusiasma és perquè sóc un ingenu que encara pensa que hi ha interès per saber el que passa de debò. L’exercici de comptar manifestants ha portat i porta molts maldecaps al pe­riodisme que vol actuar amb rigor. ­Cadascú fa el que pot per establir el nombre de persones que es manifesten per una cosa o altra. A Barcelona, acostuma a ser la Guàrdia Urbana qui facilita aquestes xifres, però els agents encarregats d’això –malgrat la seva experiència– tenen les mateixes limitacions que els professionals dels mitjans. A Catalunya, el col·lectiu Contrastant s’ha dedicat a analitzar aquesta qüestió amb mirada crítica i ha posat en evidència la dubtosa fiabilitat de certes dades oficials o assumides per tothom.

Com a periodista i com a ciutadà sempre m’ha fascinat aquesta dificultat per registrar amb exactitud una realitat material tan evident com són les persones al carrer. L’assumpte seria menor si no fos que les manifesta­cions serveixen per valorar climes d’opinió, malestars col·lectius i l’amplitud de moltes reivindicacions, etcètera. De les xifres que donem per bones d’una manifestació n’extraiem un sentit i això ens ajuda a comprendre per on va una societat o part d’una societat ­determinada.

Però no vull cantar victòria, malgrat els admirables avenços del doctor Van de Weijer i els seus investigadors: visc en un ­entorn tòxic, on certs periodistes i polítics no tenen cap mena de respecte pels fets provats, fins a extrems que farien embogir qualsevol algoritme. Per exemple, hi ha càrrecs oficials que neguen sense immutar-se l’existència de càrregues policials contra gent indefensa, espectacle que va veure el món sencer. I també hi ha mitjans que converteixen sonores cassolades de protesta en amistosos senyals de benvinguda.

02/03/2018 - lavanguardia