què és Efrîn i per què ha esdevingut el nou centre d’atenció mundial del Kurdistan

Turquia torna a amenaçar d’envair la regió kurda de Síria i concentra tropes a la frontera

Fa dies que el govern turc i el president Recep Tayyip Erdogan anuncien una intervenció militar a gran escala per ocupar la regió d’Efrîn, a Rojava (Kurdistan de Síria), sota el pretext d’actuar contra el terrorisme. Hi ha veus al moviment kurd que temen que Efrîn es converteixi en un nou Kobanê, la ciutat màrtir kurda. L’objectiu a llarg termini de Turquia és ensorrar o, com a mínim, debilitar l’autogovern kurd al nord de Síria i, de pas, reforçar posicions al país llevantí per tenir-hi més capacitat d’influència. Us expliquem quin és el context de la crisi d’Efrîn en aquesta peça.


Efrîn, la regió més petita de Rojava

Efrîn (Afrin, en àrab) és el nom que rep una regió autònoma proclamada i controlada pel moviment kurd al nord-oest de Síria el 2014 com a part del seu projecte d’autogovern per al conjunt del nord del país, o Federació Democràtica del Nord de Síria. Correspon, a grans trets, al territori tradicionalment anomenat Kurdax, o Kurd Dagh, és a dir Muntanya Kurda: un territori poblat molt majoritàriament —tot i que no exclusivament— per kurds i que constitueix la zona més occidental i més petita del Kurdistan Occidental, o Rojava. Rep el seu nom de la capital regional, Efrîn. Abans de la guerra, els censos sirians situaven la població de la regió una mica per sota de les 200.000 persones. Durant el conflicte, però, Efrîn ha rebut un gran influx de desplaçats que, segons totes les fonts, com a mínim n’han duplicat la població.

Un símbol nacional, educatiu i cultural

Efrîn va ser un dels primers llocs on va començar a arrelar el nacionalisme kurd a Síria —ja durant el mandat francès d’entreguerres— i on, més endavant, s’instal·larien militants i combatents del PKK d’Abdullah Öcalan. La Síria independent va dur a terme una política repressora contra el poble kurd, un dels aspectes de la qual era la prohibició d’ensenyar la llengua. Des de l’establiment de l’autonomia el 2014, Efrîn ha esdevingut un dels símbols principals de l’avenç de la llengua i la cultura kurdes. Ja des de 2012 —quan el moviment kurd controla el territori sense haver proclamat l’autogovern— el territori va ser pioner en la introducció de l’ensenyament en llengua kurda, cosa que han retratat, entre d’altres, els periodistes David Meseguer i Oriol Gracià in situ al documental The Silent Revolution. I el 2015, la ciutat d’Efrîn va esdevenir la primera de Rojava a disposar de la seva pròpia universitat, fundada per les autoritats de l’autonomia kurda com a alternativa a la Universitat d’Alep, inaccessible durant la guerra.

L’intent de connectar territorialment tot Rojava

El projecte kurd, de bon inici de la guerra, era assolir la continuïtat territorial entre les tres zones de majoria kurda del nord de Síria —Efrîn, Kobanê i Cizîrê—, però només ho ha acabat aconseguint amb les dues darreres. Fins al 2016, la zona entre Efrîn i Kobanê —que hauria permès de connectar ambdues regions— estava ocupada per Estat Islàmic. Les forces armades comandades pel moviment kurd —Forces Democràtiques de Síria, SDF— van provar de conquerir-la. Van ocupar les zones de Tal Rifaat i Manbij, però Turquia i els seus aliats rebels van llançar l’Operació Escut de l’Eufrates, van controlar Al-Bab —que era l’objectiu final de les SDF— i d’aquesta manera van impedir que Rojava aconseguís la continuïtat territorial completa.

És així que Efrîn es troba separada físicament de la resta de Rojava, envoltada per Turquia al nord i a l’oest i per les zones ocupades per l’exèrcit turc i els seus aliats sirians a l’est i al sud. Només un estret corredor, al sud-est, la connecta amb la zona d’Alep, sota el control del règim sirià de Bashar al-Assad, amb qui els kurds mantenen un complicat pacte de no agressió.

L’existència d’Efrîn, en perill

La sobtada atenció mundial sobre Efrîn es deriva del fet que el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha anunciat la seva intenció de posar punt final a aquesta regió autònoma. Algunes veus del moviment kurd comencen a dir que Efrîn podria esdevenir el nou Kobanê, ciutat màrtir que va resistir durant mesos l’assalt d’Estat Islàmic i que va quedar pràcticament destruïda. L’objectiu final de Turquia és ensorrar la Federació Democràtica del Nord de Síria, que des del punt de vista d’Ankara és un paraestat terrorista. Segons la narrativa turca, el partit dominant a la Federació —el PYD— no és sinó la marca siriana del PKK, amb qui Turquia està en guerra des de la dècada de 1980. Efectivament, el PYD i el PKK estan vinculats estretament i formen part del KCK, conglomerat de desenes d’organitzacions polítiques, socials, culturals i militars de l’esquerra kurda als quatre territoris del Kurdistan. Però els dirigents del PYD repliquen que el seu partit és autònom, que la Federació Democràtica també incorpora àrabs i assiris i que es tracta d’un projecte sirià sobre el qual Turquia no té cap dret a intervenir.

Els plans d'Erdogan han mogut els ciutadans d'Efrîn a manifestar-s'hi en contra:

Cap a la represa d’Escut de l’Eufrates?

Segons Erdogan, la presència de les SDF a l’oest de l’Eufrates és una “línia vermella” que el moviment kurd no hauria d’haver travessat mai. Aquesta idea, el líder turc l’ha anat expressant repetidament. El control del nord-oest de Síria li permet, d’un costat, evitar que tota la frontera sud de Turquia quedi en mans del moviment kurd —i amb això, limitar l’impacte de les accions del PKK en territori turc— i, de l’altre, li obre la porta a mantenir una intervenció permanent i directa en els afers interns sirians: la zona es troba a escassos quilòmetres d’Alep, la segona ciutat de Síria.

Aquest gener de 2018 Erdogan està insistint de nou que “completarà el procés” d’Escut de l’Eufrates a Efrîn i Manbij. Els darrers dies, l’exèrcit turc ha bombardejat Efrîn i s’ha mobilitzat a la zona fronterera amb aquesta regió. No és el primer ni el segon cop que passa, però davant l’aparent gravetat dels moviments actuals el PYD ha demanat al món que protegeixi la regió i a les Nacions Unides, que la converteixin en “zona segura”.

El rol dels Estats Units...

L’escalada d’amenaces i atacs contra Efrîn està vinculada amb l’anunci per part dels Estats Units d’ajudar els kurds de Síria a entrenar una força de 30.000 efectius per controlar les fronteres de Rojava. L’objectiu d’aquesta força, ha dit Washington, és garantir la seguretat a les fronteres nord-orientals entre Síria i Turquia i Síria i l’Iraq —ambdues controlades per les SDF— després de l’ensulsiada d’Estat Islàmic. Erdogan ha carregat amb duresa contra els EUA —aliat de Turquia a l’OTAN— dient que aquesta força de fronteres tindrà un caràcter “terrorista” i ha promès “d’ofegar-la” abans que neixi. L’operació a Efrîn s’inseriria dins d’aquesta lògica.

Des de Washington s’apunta que tot allò que passi a l’oest de l’Eufrates —és a dir a Efrîn i a Manbij— no és incumbència de la coalició internacional encapçalada pels Estats Units, que tan sols està centrada, diuen, a garantir l’estabilitat a la zona nord-oriental de Síria, allà on queden les darreres restes d’Estat Islàmic i on els EUA estan donant suport a les SDF. Explicat des d’una perspectiva kurda: les regions de Kobanê i Cizîrê —amb l’afegit de Raqqà— sí que poden comptar amb el paraigua nord-americà, però Efrîn i Manbij no.

...i el de Rússia

Així les coses, qui té molt a dir sobre el futur d’Efrîn és Moscou. La seva aliança amb Al-Assad no li ha impedit pas d’establir vincles alhora amb el PYD —Rússia s’ha erigit en una mena de protència protectora d’Efrîn i el partit kurd manté una missió diplomàtica a la capital russa— i amb Turquia, amb qui al llarg de la guerra ha passat per moments de col·laboració i d’altres d’enfrontament. Els analistes apunten que Rússia té el control de facto sobre l’espai aeri d’Efrîn i d’Alep i que, per tant, una ofensiva turca sobre la regió només es podria fer amb el vistiplau de Moscou —o Turquia s’arriscaria a una operació terrestre de resultat incert.

Que Moscou donés llum verd a la invasió turca d’Efrîn danyaria greument les relacions entre Moscou i els kurds de Síria. Aquest escenari podria apuntar en la direcció que el Kremlin s’inclina per sacrificar la seva aliança amb els kurds, apostar exclusivament per la carta d’Al-Assad dins de Síria i, potser, obligar Erdogan a afavorir les condicions perquè el règim sirià pugui recuperar Idlib en el futur pròxim. No és clar, però, que Rússia ho tingui decidit. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, aquesta setmana ha demanat que es respectin “els acords d’alto el foc” vigents “a Efrîn i arreu de Síria”.

Notícies relacionades