Itàlia redueix els privilegis tributaris de l’Esglèsia catòlica, perquè no a Espanya?

El passat mes de novembre, quan Monti va arribar al poder, entre les mesures econòmiques adoptada per sortir de la crisi ho va recuperar de nou, encara que va deixar exempts als immobles de l'Església.

Aquesta exclusió ha aixecat una onada de crítiques, especialment del Partit Radical, que exigeix que l'Església italiana pagui "com tots".

Itàlia no disposa d'un cens complet de les propietats de l'Església i, segons alguns mitjans de comunicació, entre el 20 i el 30 per cent de tot el patrimoni immobiliari italià està a les seves mans, repartit entre esglésies, edificis eclesiàstics, escoles, universitats, hospitals, ambulatoris, centres esportius i fins i tot hotels i centres d'esbarjo.

16-II-12, lainformacion

El Govern tècnic italià que dirigeix Mario Monti - catòlic practicant, com diversos ministres-s'ha atrevit a fer el que el dòcil Silvio Berlusconi mai va gosar: suprimir exempcions fiscals que beneficiaven a l'Església. Els edificis - o les parts d'ells-dedicats a ús només comercial hauran de pagar l'impost que grava els immobles.

Monti ha actuat per afany recaptatori, en temps de magres arques de l'Estat, i sobretot perquè la Unió Europea amenaçava amb sancionar a Itàlia per violar les normes comunitàries. Hi havia també, des de fa temps, una campanya ciutadana, a través d'internet, favorable al fet que l'Església deixés de gaudir de privilegis tributaris.

L'anunci de Monti es va produir de manera una miqueta estranya, Es va fer a través d'un comunicat, a la pàgina web del Govern, en el qual es deia que el vicepresident de la Comissió Europea encarregat de Competència, l'espanyol Joaquín Almunia, havia estat informat de la decisió italiana, que encara ha de ser confirmada pel Parlament. Tot indica que la Conferència Episcopal Italiana no va ser informada a priori de la mesura.

No està gens clar quants diners suposarà l'aixecament de l'exempció. Pot afectar a milers d'estructures de l'Església, amb casos dubtosos com a hospitals i escoles totalment privats.

Hi ha valoracions que estimen els pagaments tributaris addicionals entre els 500 milions i els 2.200 milions d'euros.

Existeix la voluntat de no gravar edificis dedicats a labors assistencials, com a menjadors per a indigents. Estan exempts, òbviament, els llocs de culte. Què ocorrerà, no obstant això, amb una tenda situada dins d'un temple? En teoria s'hauria de pagar l'impost per la quota d'edifici ocupada per la tenda. Pot haver-hi, doncs, problemes d'aplicació de la regla.

Casos molt més evidents són els convents que funcionen gairebé com a veritables hotels. Els hi ha a Roma, i aquests albergs són molt benvolguts pels turistes pel seu preu raonable, la seva netedat i la seva excel·lent ubicació. Disposar d'una capella perquè resin els hostes no serà suficient per colar com a lloc de culte i escapar al fisc.

17-II-12, I. Val, lavanguardia

Fins ara, l'Església solament pagava l'anomenat ICI (equivalent a l'IBI espanyol) sobre els edificis designats com "purament comercials", segons una llei de fa més de 20 anys i que va ser renovada en 2006. L'ambigüitat de la llei permetia, per exemple, que els hopitales privats o els albergs que ofereixen llits als turistes evitessin pagar l'impost amb solament tenir una petita capella o oratorio.

El Partit Radical italià, que porta lluitant contra aquests avantatges fiscals molts anys, estima que l'Església té unes 100.000 propietats a Itàlia, de les quals al voltant d'un terç tindrien finalitats comercials.

Itàlia podria recaptar al voltant de 100 milions d'euros amb aquesta modificació, segons va dir el mes passat Paolo Berdini, planificador urbà i consultor d'administracions locals, en una entrevista amb l'agència Bloomberg.

Segons el president de l'Associació Nacional de Municipis d'Itàlia (ANCI), Graziano Delrio, amb aquesta mesura, dels impostos que generen aquests immobles es podran obtenir fins a 600 milions d'euros.

Investigació de la Unió Europea
La Unió Europea va iniciar una investigació en 2010 sobre les exempcions fiscals a l'Església Catòlica a Itàlia després de les denúncies del Partit Radical, ja que podrien distorsionar la competència.

S'espera que el resultat d'aquesta investigació es faci públic el mes que ve i si la decisió va en contra d'Itàlia, la UE podria multar a Itàlia i exigir a l'Església la devolució al Govern dels impostos impagats.

No obstant això, segons el comunicat del Govern, Monti ha informat al Comissari de Competència, l'espanyol Joaquín Almunia, de la decisió de reformar la llei, i confia que "la iniciativa del Govern permetrà a la Comissió Europea tancar el procediment".

El Ici va ser motiu de polèmica al desembre de l'any passat. Monti reinstauró l'impost per al primer habitatge, que havia eliminat Silvio Berlusconi, però va mantenir els avantatges a l'Església, la qual cosa provoco una considerable revolada.

A Espanya, l'Església Catòlica també està exempta de pagar l'IBI, en virtut dels Acords entre l'Estat i la Santa Seu de 1979. Aquesta "exempció total i permanent de la contribució territorial urbana" afecta a temples i capelles, residències de bisbes i sacerdots, oficines, seminaris i convents, no a edificis amb edificis comercials.

Aquestes exempcions també s'apliquen a altres confessions religioses, edificis considerats Patrimoni Històric, a edificis de la Creu Vermella, ambaixades, serveis públics com a comissaries, presons o col·legis (inclòs concertats) i les ONGs.

16-II-12, eleconomista

El Gobierno italiano obligará al clero a abonar tasas por su patrimonio

Documento con fecha jueves, 16 de febrero de 2012. Publicado el jueves, 16 de febrero de 2012.
Autor: Dani del Pino.Fuente: Público. laicismo.org

 

Han pasado dos meses y medio desde que Mario Monti reconociera en Roma, en una reunión con los corresponsales extranjeros, que su Gobierno no había "valorado tasar los inmuebles de la Iglesia". Pues el primer ministro italiano se lo ha pensado mejor y este jueves, durante la celebración del 30º aniversario de la firma del Pacto Lateranense entre Italia y la Santa Sede, se lo comunicó en persona a las autoridades vaticanas.

En realidad, lo que hará el actual Ejecutivo es aclarar una legislación que Silvio Berlusconi se encargó de enmarañar para mantener contentos a los obispos y que no sólo ha dado pie a abusos, sino que ha hecho que el país deje de ingresar una buena cantidad de dinero.

La ley obliga a que el Vaticano pague el Impuesto de Bienes Inmuebles (ICI en italiano) de todos los edificios que no se dediquen al culto religioso. Pero no hace distinción entre iglesias y otro tipo de edificios que además de albergar, por ejemplo, capillas, se dediquen a fines lucrativos. En este grupo entrarían colegios católicos, universidades, asociaciones, conventos transformados en hoteles o pisos de oficinas alquilados a empresas que no tienen nada que ver con la religión y que hasta ahora han estado exentos de impuestos.

En cualquier caso, no va a ser una tarea fácil. Para empezar, no hay ningún censo real de las instalaciones que posee la Iglesia en el país. Sí existe un cálculo aproximado gracias a un estudio del Partido Radical (PR), que desde hace años reclama que el Vaticano pague el impuesto como cualquiera. Según sus datos, el clero tiene aproximadamente 50.000 inmuebles, de los que 30.000 incumplen la norma, es decir, no pagan impuestos pese a que no se dedican sólo a la oración.

Hacienda espera ingresar unos 2.000 millones al año con la nueva medida

Y una vez hecho el censo, tocará tasar el patrimonio. Sólo así se podrá calcular realmente cuánto ha dejado de ingresar Italia cada año. La falta de datos ha dado lugar a muchas especulaciones. Según el PR, esa cifra ronda los 2.500 millones de euros, mientras que para el Ministerio de Hacienda equivaldría a 2.000 millones y para el Gobierno, como máximo, sería de mil.

Los ayuntamientos, que posiblemente sean los más beneficiados, ya que una parte del impuesto irá a sus arcas, no creen que pase de los 500 o 600 millones, según explicó este jueves el presidente de la Asociación Nacional de Ayuntamientos Italianos, Graziano Delrio. Y para la Conferencia Episcopal Italiana (CEI), la primera interesada, el impuesto no superará los cien millones de euros, tal y como aseguraba este jueves el diario católico Avvenire.

Plan de ajustes

El cambio de opinión de Monti puede deberse a dos razones. Por una parte, la introducción del impuesto sobre la primera casa que incluyó el Ejecutivo en el plan de ajustes de 30.000 millones de euros provocó el descontento de los ciudadanos, que una vez más veían cómo tenían que pagar los platos rotos por la mala política, a la vez que la Iglesia conservaba sus privilegios.

"Cualquier intervención destinada a aclarar las fórmulas vigentes será acogida con la máxima atención y responsabilidad", dijo recientemente la CEI, que dejó bien claro, sin embargo, que "se debe reconocer el trabajo social del mundo sin ánimo de lucro". Es decir, Cáritas.

No hay ningún censo real de las instalaciones que posee el clero

La segunda opción, no menos probable, es que los técnicos estén pensando sólo en términos de legalidad. La Unión Europea hace años que lee la cartilla a Italia por una situación anómala y, quizá por eso, Monti quiso que el primero en conocer su decisión el pasado martes fuera el comisario de la Competencia, Joaquín Almunia, a quien se lo contó en Bruselas.

Los partidos, que hace unos meses también cambiaban de tema cuando se les preguntaba sobre las obligaciones fiscales de la Iglesia, este jueves aplaudían el gesto de Mario Monti. En cierto modo, es normal. Los técnicos gobiernan Italia para hacer lo que los políticos no se han atrevido a hacer nunca.