"Al senyor president de Ferrovial", Lluís Amiguet

Senyor Rafael del Pino Calvo-Sotelo, president de Ferrovial:

Sé que Catalunya i els catalans només suposem una mínima part dels seus mercats i preocupacions i que la multinacional que presideix, de puixant cotització, gestiona obres i serveis, com Heathrow, fins als 31.500 milions d’euros només a la seva cartera de serveis i construcció. Enhorabona.

Al seu dia, vaig proposar en una Contra amb un prestigiós enginyer de transports de Berkeley que, en comptes de votar partits polítics, els ciutadans votéssim directament les constructores, cadascú segons les seves conviccions i ideologies. Eliminaríem així intermediaris i guanyaríem en transparència.

I és que acabava d’escoltar diversos catedràtics de la UPC posar el crit al cel (sense atrevir-se a posar-lo sobre el paper) pels sobrecostos i dilacions a les obres de la línia 9 del metro barceloní. Cal suposar que si una multinacional finança un partit a canvi que li concedeixi obra pública, tingui la temptació de recuperar la seva diguem inversió ig­norant els terminis i augmentant el cost fixat pels nostres representants: com li exigiran a una constructora en el nostre nom els que cobren d’ella?

És així com els contribuents hem pagat el sobrecost de tantes obres i el finançament d’alguns partits, els votéssim o no. Per això, continuo pensant que la meva humil proposta electoral no manca de vigència: així sa­bríem qui votem de debò.

Vull que sàpiga, en fi, que, d’entre les constructores que finançaven partits els noms del qual els jutjats van revelant, amb una lentitud que en el cas Palau ha resultat exculpatòria, jo votaria Ferrovial.

Resultat d'imatges de FerrovialÉs madrilenya, sí, però de vocació universal, com les grans empreses catalanes. I no entreté els seus lleures ni diners en finançar, com altres, clubs de futbol, que a més no guanyen, sinó una meritòria fundació per la qual desfilen els més destacats protagonistes del debat intel·lectual del moment.

A canvi de revelar-li la meva intenció de vot, president, i després de confirmar els jutges que l’import del cobrat per Convergència Democràtica de Catalunya, avui esdevin­guda PDECat, supera els sis milions d’euros, només em preguntava si no podria subven­cionar-nos aquí –ja sense obres pel mig– unes representacions d’òpera a la Ciutadella, com les del Central Park novaiorquès. Mentrestant, permeti’m recomanar-li amb modèstia, una altra Contra recent, la del N obel d’ Economia Christopher Sims, començant pel títol: “Si una empresa suborna, li haurien de prohibir tornar a concursar”.

17/01/2018 - lavanguardia