el Govern romanès amenaça els seus ciutadans magiars

El primer ministro de Rumanía, Mihai Tudose, amenazó el pasado jueves con hacer “ondear” junto a sus banderas a los defensores de la autonomía de la región transilvana de Tinutul Secuiesc, poblada mayoritariamente por húngaros étnicos, y negó cualquier posibilidad de concederle un autogobierno.

“No son tres partidos grandes, pero es cierto que no se les puede ignorar. Pero lo voy a decir claro: he avisado de que si la bandera székely ondea en las instituciones de allí, todos ondearán junto a la bandera”, declaró Tudose a la emisora Realitate Tv, en referencia al nombre en húngaro de esa minoría.

Tudose colgó horas después un mensaje en la red social Facebook en el que afirmaba que rechaza cualquier diálogo sobre la autonomía de una parte del país y recuerda que eso sería una “violación de la Constitución del país, que garantiza desde la primera línea la unidad y la indivisibilidad del Estado rumano”.

Porcsalmi Balint, presidente de la Unión Democrática de Húngaros en Rumanía (UDMR), uno de los partidos de esa minoría, reaccionó con un duro mensaje en su cuenta de la red social Twitter. “Con un mensaje político de la Edad Media, el primer ministro Tudose ha insultado y ha amenazado a la comunidad húngara de Székely. Puede no estar de acuerdo con un proyecto político, pero no se puede mandar a la horca a aquellos que no comparten la misma opinión”, señaló Balint.

El UDMR ha exigido al jefe del Gobierno que pida disculpas públicamente por esas palabras, al considerarlas “profundamente irresponsables”. “El primer ministro, o no está informado o no ha entendido nada sobre la propuesta de tener un diálogo sincero con los rumanos sobre el tema de autonomía”, precisó el partido en un comunicado.

La UDMR y otras dos formaciones firmaron el lunes una declaración en la que reivindican una autonomía política y cultural para Tinutul Secuiesc, habitada por unas 800.000 personas, “con competencias legislativas y ejecutivas”. Además, abogan por introducir una enmienda en la Constitución que permita la descentralización, algo que no se permite actualmente.

El ministro húngaro de Exteriores, Péter Szijjártó, calificó de inaceptable que el primer ministro profiriera tales amenazas. ”Es absolutamente inaceptable que (Tudose) prácticamente haya amenazado con ejecutar a los representantes de una comunidad nacional”, aseguró Szijjártó ante la prensa, y agregó que ha convocado al embajador de Rumanía para expresarle su malestar, informó la agencia MTI.

Según Szijjártó las palabras del primer ministro rumano relacionadas con las ambiciones autonomistas de los magiares “son indignas de los valores europeos y del siglo XXI”.

El tratado de Trianon (1920) estableció que una parte de Hungría pasara a formar parte de Rumanía, donde hoy viven alrededor de 1,5 millones de húngaros étnicos, de un total de 20 millones de rumanos, repartidos por la región de Transilvania y concentrados en particular en Tinutul Secuiesc.

La cuestión de los húngaros de Transilvania es una fuente de conflictos entre Hungría y Rumanía.

15/01/2018 lavanguardia

Les ferides que l’atribolada història europea del segle XX va deixar en alguns racons del continent continuen sense cicatritzar. Ni la pertinença a la Unió Europea o a la mateixa aliança militar, l’OTAN, han aconseguit eliminar les tensions ètniques creades fa un segle, quan la Primera Guerra Mundial i el tractat de Trianon van obligar milions de persones a canviar de passaport.

Hongria i Romania s’han tornat a embrancar aquests dies en una agra disputa pels drets del poble szekler, la principal minoria hongaresa al país. A diferència del que va passar en una data tan recent com el 1990, el xoc és només dialèctic encara que amenaçador: “Si tornen a penjar una bandera szekler a les institu­cions d’aquí, penjaran ells també al costat de la bandera. L’autonomia està fora de qüestió”, va dir la setmana passada el ja ex-primer ministre de Romania Mihai Tudose (va dimitir ahir a la nit, després de perdre la confiança del seu partit per altres motius), en resposta a l’última petició d’autogovern d’aquesta comunitat, assentada en una part de Transsilvània coneguda com a Tinutul Secuiesc (literalment, la terra dels szeklers) i admiradora de Carles Puigdemont.

Les traduccions del romanès varien (va dir aixecar, alçar, volar?) però a Hongria no hi va haver dubtes sobre el missatge de Tudose. “Pràcticament ha amenaçat una minoria nacional i els seus representants de ser executats”, va denunciar divendres el ministre d’Afers Exteriors hongarès, Peter Szijjarto. “És inacceptable i indigne d’Europa, els valors europeus i el segle XXI”, va afegir, abans de cridar a consultes l’ambaixador romanès. La Comissió Europea va dir ahir que no es volia “ficar en la conversa”.

Activistes de la principal minoria hongaresa de Romania, amb una bandera szekler en una imatge del 2013 (AP)

Els escarafalls i l’escàndol del Govern de Viktor Orbán podrien fer oblidar algunes de les seves deci­sions cap als tres milions de ciutadans hongaresos (i descendents) que van acabar escampats per països veïns en virtut del tractat de ­Trianon (1920), una “tragèdia na­cional” no superada per la qual el país va perdre dos terços del seu territori i va passar de vint a set milions d’habitants. El 2012 va aprovar una llei que reconeix la doble ciutadania als membres de l’ètnia hongaresa a l’estranger i el seu dret a votar en les eleccions de la seva vella pàtria. La decisió va enfurismar Romania, on la minoria hongaresa suma 1,2 mi­lions de persones, i Eslovàquia (500.000).

Els comentaris de Tudose es van produir després que els tres principals partits polítics de la minoria szekler firmessin una resolució conjunta que reclama més poders legislatius i executius, demandes que Bucarest considera inacceptables i incompatibles amb la Constitució. Dies després, uns activistes van cobrir amb una bandera szekler la placa de l’ambaixada de Romania a Budapest, d’aquí l’avís sobre les insígnies, que va arribar acompanyat de comentaris despectius sobre les aspiracions d’aquesta comunitat. “Mentre es limitin a cantar al seu pati, d’acord, però des del punt de vista legal les coses estan molt clares”, va advertir.

Un parell de dies després del comentari, un diputat del partit hongarès d’ultradreta Jobbik es va fotografiar amb la bandera szekler i una soga al coll davant de l’ambaixada de Romania per denunciar el “fosc i primitiu patriotisme” de Bucarest, que estaria així escalfant motors per celebrar el centenari de l’annexió de Transsilvània. El protagonista de la denúncia era István Szávay, vicepresident de la formació feixista i defensor a ultrança de la Gran Hongria, que en el passat ha fet campanya a Transsilvània. Ara té vetada l’entrada a Romania i a
Ucraïna, on viuen unes 150.000 persones d’ètnia hongaresa a qui Kíev vol retirar el dret a ser educats en la seva llengua materna.

L’ingrés a la Unió hauria d’haver calmat les tensions ètniques a l’Europa central però catorze anys després de la seva gran ampliació continuen a flor de pell. El Consell Nacional Szekler –una comunitat rural, molt aferrada a les tradicions, que es considera guardiana de les essències hongareses– es va fundar fa 15 anys per provar d’esgarrapar alguna mena d’autonomia a l’ Estat unitari romanès, com la que va obtenir al principi del comunisme i que el dictador Nicolae Ceausescu va arrasar. Ara per ara, només ha aconseguit avenços en el terreny cultural i educatiu.

El seu activisme ha augmentat els últims anys per atreure l’atenció de la comunitat internacional. Al novembre, van publicar una carta de suport a Puigdemont ( Dear Mr. President): “La fermesa del poble català ens anima als szeklers en la nostra lluita pacífica i democràtica per reformar la Constitució romanesa”, deia. La pulsió nacionalista s’ha desencadenat també entre els defensors de la Gran Romania: l’expresident Traian Basescu va proposar ahir fer un Ministeri per a la Reunificació que anul·li els efectes del pacte de Ribbentrop-Molotov i li permeti incorporar Moldàvia, on el pla és menys popular.