BARCELONA RADICAL
radicalparty

"La neutralitat de la xarxa", Miquel Peguera

La neutralitat de la xarxa torna a ocupar el primer pla del debat. No fa referència pròpiament a la neutralitat d’internet, sinó a la manera com els proveïdors d’accés ( ISP) gestionen el trànsit.

Podem imaginar internet com una gran xarxa de vies per on circulen les dades. Als extrems hi ha els ordinadors, tant els grans servidors com els terminals dels usuaris. En el disseny original d’internet, la intel·ligència se situava als extrems i la xarxa com a tal era cega. Es limitava a transportar els paquets de dades sense fer cap diferència per raó del contingut, origen, aplicació o servei: era neutra.

A poc a poc, però, es van anar desenvolupant tecnologies que permeten als ISP inspeccionar el contingut dels paquets i interferir en el trànsit, per exemple donant prioritat a un tipus de contingut o aplicació i relegant-ne d’altres a una via lenta. Des de l’àmbit acadèmic, especialment en el camp del dret amb els treballs pioners de Mark Lemley i Lawrence Lessig (1999) i Tim Wu (2003) –que va encunyar l’expressió “ network neutrality”–, es va començar a destacar la importància de mantenir la neutralitat. Una xarxa neutra, on tots els actors tenen les mateixes oportunitats de difondre els seus continguts, ofereix enormes possibilitats per a la innovació en aplicacions i serveis, el creixement econòmic, l’accés a la informació i l’exercici de llibertat d’expressió.

La defensa de la neutralitat, que té el suport dels proveïdors de continguts i de les organitzacions d’usuaris, xoca amb l’oposició dels ISP, que pretenen rendibilitzar les inversions en infraestructura i que poden tenir interès econòmic o estratègic per privilegiar o discriminar determinats continguts o serveis.

El debat sobre si s’ha d’assegurar un cert nivell de neutralitat, i com s’ha de fer, continua viu. No és un debat senzill. El concepte de neutralitat presenta molts matisos, que porten a acceptar certes pràctiques com a mesures raonables de gestió del trànsit. Farà falta una legislació específica que imposi criteris de neutralitat? N’hi ha prou d’exigir transparència, perquè els usuaris puguin escollir l’ ISP que satisfaci les seves necessitats? Les condicions de competència del mercat permeten aquesta última opció?

El 2015 la UE va aprovar una directiva que prohibeix la discriminació injustificada del trànsit. També el 2015, sota l’administració Obama, la Comissió Federal de Comunicacions dels EUA va establir uns principis obligatoris de neutralitat. Ara ha decidit derogar-los i es limitarà a imposar certes obligacions d’informació. L’efecte pràctic no serà immediat, però és potencialment enorme i podria alterar les condicions equitatives per a la difusió i l’accés als continguts en línia. Una mala notícia.

28-XII-17, lavanguardia