entrevista a Maria Dolors Massana, presidenta RSF a Catalunya

RSF pekin240"L'autocensura es produeix en favor de la 'realpolitik'"

30-IV-08, Carolina Clemente, eldebat

El tres de maig se celebra la divuitena edició del Dia Mundial de la Llibertat d'Expressió, una commemoració que acostuma a tenir als periodistes morts en l'exercici de la seva professió entre els seus homenatjats. Actualment, l'Iraq és el país on moren més professionals de la informació i la Xina on s'exerceix una censura més forta. Els periodistes s'han convertit més que mai, arran de la guerra de l'Iraq, en un blanc a batre per evitar els seus testimonis i les seves imatges. Tot i això, Reporters Sense Fronteres enguany denuncia Els perills d'informar a Europa i el triomf de l'autocensura en favor de la realpolitik i dels beneficis econòmics.

Les darreres dades sobre la situació de la llibertat d'expressió al món, compten amb 130 periodistes empresonats, set col·laboradors de mitjans de comunicació i 64 ciberdisidents també empresonats, a més de 9 professionals de la informació morts, en el que va d'any. Com valora aquestes dades?
Continua sent l'Iraq el lloc on moren més periodistes des del començament de la guerra ara fa cinc anys per la invasió nordamericana. Continua morint un periodista per setmana i pràcticament ja no hi van occidentals. Quan parlo de les xifres a l'Iraq sempre tinc molt d'interès en ressaltar que gairebé el 90% dels periodistes desapareguts, són locals.

Sempre dediquem el dia de la llibertat d'expressió a un fet. Aquest any el dediquem als humoristes, que darrerament estan molt perseguits. Aquest any lliurarem un informe que es titula Els perills d'informar a Europa. Sempre parlem dels perills que hi ha a d'altres països, que els periodistes els segrestes, els maten... Dins de la Unió Europea la realitat és que la llibertat de premsa és un fet, no assassinen els periodistes, no han desaparegut...Malgrat tot això, ens hem de mantenir alerta perquè hi ha d'altres coses com la concentració dels mitjans, la precarietat laboral, el secret de les fonts...Però també hi ha les situacions inquietants pel que fa a amenaces a periodistes que es donen dins l'espai de la Unió Europea i parlem d'Itàlia, França, Irlanda i Espanya òbviament, que és el país on es dóna aquesta situació de forma més greu i més sagnant. Tenim periodistes assassinats per ETA i al País Basc hi ha periodistes amb escorta.

Quina és la situació a casa nostra?

L'autocensura està a l'ordre del dia, tant als mitjans locals, a les institucions...El que provoca l'autocensura és la precarietat laboral i la concentració dels mitjans. Aquest és el pitjor enemic per la llibertat d'expressió i pels periodistes a Catalunya, Espanya i a altres països.

Com valoraria l'evolució de les xifres sobre el respecte a la Llibertat d'Expressió en relació a l'any passat?
Malauradament, va de mal en pitjor. El nombre de periodistes morts va ser de 86 l'any passat i l'anterior de 67, és una corba en ascens de periodistes directament morts en l'exercici de la seva professió. Això va cap amunt d'una forma disparada i això i és que arran de la guerra d'Iraq, d'una forma claríssima, més que dels atemptats a les torres bessones, el periodista ha passat de ser un blanc ocasional, a ser un objectiu clarament a batre, a l'Iraq, Palestina, Afganistan...En qualsevol lloc on es perfili un conflicte, el periodista és clarament l'objectiu a batre. Van especialment pels periodistes que porten càmeres. Quan hi ha un objectiu es va a per ell i darrera la càmera hi ha el periodista.

Quines mesures d’actuació proposa l’organització per evitar aquests episodis?
Denunciar-ho sempre que passa, perquè tots els autors de les morts d'aquests periodistes queden impunes. Això ho hem vist en el cas de l'assassinat de la periodista russa, Anna Politkovskaya, veurem què passa ara amb el seu judici. Són persones que van anar, els van buscar i els hi van disparar quatre trets però davant d'ells. I aquests assassinats queden a l'impunitat. El mateix ha passat amb José Couso, Ricardo Ortega i de tots aquests periodistes que han anat a per ells perquè portaven un objectiu i una càmera. La nostra lluita i preocupació personal és perquè aquests crims no quedin en l'impunitat. I el que s'ha de fer és denunciar-ho tants cops com calgui. Nosaltres hem escrit cartes a presidents de govern i d'estat, demanant que s'aixequin comissions d'investigacions independents. Ho hem demanat, en el cas d'Anna Politkovskaya vam reunir al voltant de cent mil signatures de personalitats de la Unió Europea ja fossin del món de l'art, món polític, la música... Tot això no s'ha traduït en res concret...

Què és el que heu pogut aconseguir?
Per prevenir aquesta impunitat, fa cinc anys, vam fer una carta de deu punts que vam aconseguir que se signés pels principals grups mediàtics. I que els mitjans signessin una carta de protecció al periodista no s'havia produït mai. La carta pretén que no s'enviï gent sense preparació, sense assegurança, que quan tornin, els que tornen, de vegades porten ferides que no es veuen per fora però van per dins de tot el que han presenciat. Necessiten també un ajut psicòlogic, que tinguin en compte la salut mental del periodista que torna de veure tantes barbaritats...Hem aconseguit que el Consell de Seguretat de la ONU, per primer cop, emetés una resolució en què es demana als governs de països en conflicte que protegeixin la premsa.

Els periodistes són els que estan més desprotegits. Estem amb la Fundació Miquel Gil, que és el periodista que van matar a Sierra Leone, hem firmat convenis. Tenim equips homologats perquè un freelance no es pot gastar cinc o sis mil euros en comprar-se un equip, que és el que valen els equips homologats, ara estem mirant de fer una altra cosa, a veure si podem fer cursos de formació, de mica en mica, anar treballant en aquest sentit.

Les noves tecnologies s’erigien com un instrument a favor de la llibertat d’expressió però s’ha demostrat, com per exemple en el cas de la Xina, que també poden estar sotmeses...
Amb això és amb el que prima la realpolitik, servidors com Microsoft , Yahoo o Google, s'han avingut per poder cobrir un mercat de 1.300 milions de persones. Això ho diu tot. S'han posat d'acord amb el govern xinès per no tractar temes com el Tibet, Taiwan, o la província de Xinjiang, de població uigur, on hi ha majoria musulmana. I s'han tancat milers de blocs i pàgines, sobretot de les que venen en xinès de l'estranger. Ara han obert Viquipèdia, Blogspot i Youtube, que abans no es podien veure. Però falten per permetre l'emissió que fa la BBC per la Xina, l'emissió del Canadà, continuen sense poder-se a veure a la Xina. Com és un mitjà tant difícil d'abarcar, és com posar portes al mar, tanquen. A Pequín hi ha cinc oficines governamentals que es dediquen a controlar això.

Una de les accions que està realitzant Reporters Sense Fronteres és la denúncia de la manca de llibertat d’expressió a la Xina [a la imatge]. Creus que aquestes accions poden tenir un efecte contrari, que el govern xinès sigui encara més controlador respecte a la informació?
Al Govern xinès l'únic que l'interessa és assegurar que els Jocs es desenvolupin sense incidents. Que el dissidents no aprofitin els Jocs, que és el desembarcament de la premsa internacional de tot el món, per explicar el que allà passa. Nosaltres només denunciem els periodistes empresonats, que són 100 allà, però dins d'això existeix la pena de mort, s'empresona i es cometen violacions dels drets humans contínuament. Quan els van donar els Jocs, el 2001, ells van dir que flexibilitzarien la seva postura, alliberarien els periodistes i, a mesura que la data es va apropant, estem a escassos 100 dies dels Jocs, resulta que continuen empresonats 47 periodistes de blocs, i altres que no són de blocs. Abans de Nadal van empresonar a Hu Jia, que és el fundador d'una associació que treballa per ajudar els malalts de la SIDA, i també per la conservació de la natura en un país tan contaminat com la Xina.... Van entrar a casa seva, li van tallar el telèfon, el van empresonar i ara fa quinze dies li van fer el judici on es deia que el seu article els Jocs emmanillats només portaran desgràcies per la població li han caigut tres anys i mig. I el govern xinès està fent una llista d'organitzacions, òbviament la nostra està entre elles, a les que no donar visats per cobrir els Jocs Olímpics.

Els periodistes que estaran allà els examinaran de dalt a baix. Tenen la fitxa del periodista i els avisen que només cobreixin els temes relacionats amb els Jocs. No sé fins a quin punt un periodista va allà per retransmetre els Jocs, però també hi ha la història que es veu al carrer, el reportatge... No sé si els faran signar una carta comprometent-se a cobrir només els Jocs. Quan van passar les revoltes del Tibet, es va produir un décalage amb les imatges, de trenta segon, perquè allà no es veiés la repressió. Espero que això no es faci en la retransmissió dels Jocs si hi ha algun senyor que surt cridant o denunciant alguna cosa. Vist que tot això no va com s'havien compromès, nosaltres comencem una campanya en el compte enrere de 100 dies, denunciant aquesta situació.