Espanya cañí -23: profunda, abisal, manca de profesionalitat

- > dossier Espanya cañí 

Un bon amic meu em va explicar, ja fa temps, que a un col·lega seu li va arribar tallada a trossos una olivera. Era un arbre molt preuat i evidentment irrepetible per centenari i no se si també perquè havia estat amb la família temps ha. Ell el va fer portar des d´Andalusia a Catalunya per poder gaudir-lo al seu jardí. Evidentment, de tots els riscos que podia haver suposat el trasllat, aquest no el va saber preveure. Els que es van encarregar del transport van decidir tallar-lo perquè així era més fàcil de portar. És el que jo suposo -aquesta part de la història és un misteri o una incògnita- des de la perspectiva d´un esdeveniment recent en el que m´he vist involucrada.

Estic d´obres -ja fa dies- i encara que sembli massa "gros" dir-ho així amb les coses a les quals estem exposats, no puc més que fer-ho en aquest i no en altres termes: "És del pitjor que et pot passar". I quan ho dic em vénen al capdavant el munt de vegades que això és repetit per tot tipus de ciutadans, i no de manera gratuïta, al nostre entorn.



No és un cas aïllat, no he tingut més mala sort que la mitjana de la població en l´elecció dels quals es diu -pomposament- "els industrials" del sector de la construcció. Encara que és evident que, en algun lloc, de bons n´hi ha d´haver.

Explicaré aquesta, però des que he començat l´obra, podria explicar el que gairebé semblen infinitat de decisions irracionals i maldestres dels diferents tipus d´oficis que han passat per la meva casa. M´han d´impermeabilitzar una coberta plana i la tela que s´ha comprat d´una peça -per evitar riscos evidents i més que probables de filtració- ha estat tallada a trossos per decisió pròpia i única del professional que s´encarrega de posar-la. Han estat més responsables les condicions climàtiques que han respectat l´obra fins que no han pogut més, que qui ho havia de ser d´ofici. "Era massa gran" i li resultava "molt difícil posar-la", aquesta ha estat la gran resposta de l´instal·lador.

Em reservo els comentaris i no vull caure en una crítica ni mordaç ni fàcil. Cal anar més enllà en el que passa en aquest sector. El seu gran problema no és la crisi, la sobrepassa a ella i als diners fàcils dels últims anys. És molt més estructural. La falta de professionalitat és alarmant, per massa habitual i per massa profunda.

30-X-11, Cristina Sánchez *Miret, sociòloga, *lavanguardia