la solidaritat, pot ser forçosa?

- ´El principi (constitucional) de no alteració d’ordre´, Germà Bel 

La crisi econòmica afecta tothom, però no ha minvat la solidaritat dels catalans amb la resta d’Espanya, que fins i tot en situació deficitària han mantingut la seva contribució a la resta de l’Estat en els mateixos nivells que en l’època de vaques grasses. El 2009, ja en plena crisi, cada català va pagar en impostos 2.256 euros en concepte de solidaritat amb la resta d’Espanya i per sostenir les despeses de l’Estat fora de Catalunya...

El departament d’Economia ha utilitzat el mateix mètode de càlcul que va fer servir el grup d’experts que en època del tripartit va organitzar el llavors conseller Antoni Castells. El resultat assenyala que el dèficit fiscal de Catalunya, és a dir, la diferència entre el que paguen els catalans en impostos i el que reben a canvi en forma de serveis i inversions ascendeix al 8,4% del PIB català. En xifres absolutes suposen 16.434 milions d’euros. La contribució d’una família de quatre membres seria doncs de 9.025 euros.

Per entendre la magnitud que suposa el dèficit fiscal català es pot fer una comparació amb altres països europeus. Per exemple, el dèficit fiscal català supera el doble de la contribució dels länder alemanys que més contribueixen. A Alemanya, la Constitució fixa que en cap cas no es podrà obligar un estat federat a contribuir al conjunt més del 4% del seu PIB. I els länder econòmicament més dinàmics, com Baden Wurtemberg i Baviera van plantejar un recurs davant el tribunal de Karlsruhe per considerar que el 4% del PIB és una xifra excessiva que llasta el seu propi desenvolupament i la seva capacitat per exercir de locomotores de l’economia alemanya...

Totes les retallades d’aquest any destinades a disminuir el dèficit i que tantes protestes han generat representen 2.680 milions d’euros, menys de la cinquena part dels recursos que paguen els catalans i no tornen. Les xifres de la balança fiscal catalana adquireixen especial interès polític en ple debat sobre el pacte fiscal. Amb aquestes dades no és estrany que fins i tot els partits que rebutgen el concert econòmic per a Catalunya, o sigui el PSC i el PP, admetin que el tractament financer de Catalunya s’hauria de corregir i que la solidaritat hauria de tenir un límit...

Canvia molt la negociació amb els diners a la butxaca pròpia que a la de l’altre, aquesta és la qüestió. En el cas d’Euskadi totes les negociacions s’han saldat a favor de la comunitat autònoma i quan no hi ha hagut acord no s’ha liquidat la quota...

27-X-11, VJ. Barbeta, lavanguardia

L’any que ve Andalusia gastarà un 1,1 per cent més que el 2011...

La dada més significativa és que, mentre altres governs estenen la tisorada a la plantilla de professors, Andalusia preveu augmentar-ne el nombre de 820. La partida d’educació puja un 2,5 per cent i comprarà 84.900 ordinadors. La sanitat no puja, però tampoc no baixa...

En total, la Junta d’Andalusia preveu gastar 32.020 milions d’euros al llarg de l’any. Per aconseguir un augment de l’1,1 per cent, després de dos anys de baixades consecutives, el Govern de Griñán recorre a apujar un 33 per cent la taxa d’endeutament, cosa que suposarà arribar al límit legal i que obliga a destinar 2.229 milions el 2012 per amortitzar-la...

L’any que ve. la Junta destinarà 31 milions d’euros a finançar el PER...

Martínez Aguayo va subratllar que mantindran totes les prestacions “sense retirar, suspendre ni abandonar cap servei”.

27-X-11, V. Bejarano, lavanguardia