´Que n’és, de bucòlica, la vida als aeroports´, Quim Monzó

L’aeroport de Castelló de la Plana va ser inaugurat el 25 de març passat. Dimarts que ve, doncs, farà vuit mesos. Vuit mesos durant els quals no se n’ha enlairat ni hi ha aterrat cap avió. És un dels diversos aeroports inaugurats aquests últims temps que no serveixen absolutament per a cap altra cosa que no sigui esmerçar-hi diners pel manteniment.

Doncs bé, d’aquí a dues setmanes –el dilluns 7 de novembre, dia de sant Florenci d’Estrasburg i de sant Atenodor de Neocesarea– aquest aeroport traurà a concurs el contracte per controlar i fer fora els animals que hi fan nosa. Com és prou sabut, es tracta dels ocells –un gran perill per a la navegació aèria– i d’algunes bestioles de terra, que poden ficar-se entre les rodes durant els aterratges i els enlairaments. Ho explicaven l’altre dia a la Ser. El contracte fixa els serveide vuit fures i vuit falcons com a mínim; probablement en siguin més. Com es fàcil de deduir, les fures s’encarregaran
dels animals de terra –bàsicament conills– i els falcons, dels ocells. Es tracta d’un contracte de 456.500 euros i un termini d’execució de tres anys.

La notícia és xocant, i ho és encara que –suposo– els falcons i les fures no comencin a treballar fins que arribin avions. El Govern valencià diu aquests últims temps que això s’esdevindrà probablement el pròxim mes d’abril, un any i un mes després de la inauguració. Deunidoret, però ¿ens ho hem de creure simplement perquè haurà passat tant de temps que no pot ser que encara no hi arribin, els avions? ¿Hem de creure’ns que a l’abril ja n’hi haurà, i pilots arrossegant maletetes amb rodes, i hostesses amb faldilles deslibidinitzadores, i fressa al magatzem de càrrega, i cues davant dels taulells d’embarcament...? És difícil de creure, en un aeroport que va ser inaugurat amb gran fanfara mediàtica –sense que hi volessin avions!– per l’aleshores president Francisco Camps, de bracet amb Carlos Fabra, que llavors presidia la Diputació de Castelló. És difícil creure’s res d’un aeroport que, mesos i mesos després d’haver estat inaugurat, encara no havia demanat els permisos de vol! En un aeroport així jo no posaria la mà al foc per res. En un aeroport així tot és possible fins i tot que, per molt que diguin i prometin, els únics vols que hi hagi siguin els d’aquests vuit falcons, que al final acabaran avorrits de tant donar voltes i voltes a una torre de control on no hi ha ningú que controli res, per la senzilla evidència que no hi ha cap avió a qui donar indicacions. Els falcons planaran amb majestuositat per damunt de la formidable estructura aeroportuària i de tant en tant faran un cop d’ull cap a baix, per distreure’s veient com, corrent per les pistes d’aterratge i d’enlairament, les fures maten les hores perseguint conills.

22-X-11, Quim Monzó, lavanguardia