farmÓcies: entre comerš i servei p˙blic, a la ruina

A pocs els crida l’atenció que els milers d’oficines de farmàcia de Castella-la Manxa exhibeixin cartells de protesta per l’impagament de les factura de medicaments que els deu l’administració autonòmica. El tancament que van dur a terme els farmacèutics l’estiu passat, el primer que es registra en un sector en què la llei prohibeix adoptar mesures d’aquestes característiques, va servir perquè els usuaris coneguessin la delicada situació que travessen: l’impagament de 200 milions d’euros en aquest moment, que assoliran els 300 quan acabi l’any. Unes quantitats impossibles d’assumir per al sector, sobretot per a les farmàcies petites i rurals. “Algunes ja han demanat el cessament d’activitat, però Sanitat no l’ha autoritzat”, explica Luis García, president de l’associació de farmacèutics d’Albacete. I és que fins i tot per tancar les farmàcies necessiten una autorització.

“Nosaltres no som empreses normals i, tot i això, la Junta s’està comportant com si ho fóssim. No podem fer vaga, ni tancar, ni deixar de dispensar medicaments... però ells han obviat aquesta situació i ens han situat en el mateix pla que qualsevol altra empresa”.

El conflicte va sorgir el 20 de juny, quan no van cobrar la factura del maig. Van pensar que potser era un problema originat pel canvi de govern a conseqüència de les eleccions autonòmiques. Però no. Va ser la constatació que la Junta de Castella-la Manxa no pagaria almenys fins al gener, moment en què entra en vigor un nou pressupost. Per què? Segons la Junta, perquè no hi ha diners, encara que darrere d’aquesta explicació n’hi ha una altra, segons expliquen des de la federació farmacèutica: no volen comptabilitzar el deute al sector (al voltant d’un 5-6%) per no sobrepassar els límits d’endeutament establerts pel Govern estatal.

I en aquest estira-i-arronsa comptable, els grans perjudicats són els farmacèutics, que majoritàriament viuen del marge comercial de les receptes de la Seguretat Social. No s’ha d’oblidar que el client només paga el 40% del fàrmac receptat o res, “és a dir, que la resta la posa el farmacèutic, que necessita aquests diners per poder pagar el local i els salaris” dels apotecaris, explica García.

Han trigat mesos a cobrar la factura del maig i saben que tota la resta no s’acabarà de cobrar fins al 2013, tal com han acordat amb el conseller José Ignacio Echániz. Això, comptant que l’any que ve la Junta pagui mes a mes.

Davant aquest panorama, l’única solució que han trobat ha estat demanar préstecs personals, sense l’aval de la Junta, que s’hi va negar. “Estem endeutats fins a les celles. El problema és que hi ha companys a qui fins i tot se’ls nega el crèdit”, assenyala Luis García.

El panorama és desolador. Perquè, com reconeixen els farmacèutics castellanomanxecs, la manera d’actuar de la Junta està sent seguida per la resta de comunitats, independentment del color polític i la situació dels seus comptes. És el cas de comunitats com La Rioja, Múrcia, les Balears, València... “Estem atrapats, emmanillats i el pitjor de tot és que això s’estén a tot Espanya. Fa uns dies van comunicar a les farmàcies de Madrid que no pagaran els propers mesos. Com es creuen que podem  viure?”, es pregunta García. El crèdit personal sembla l’única opció perquè els ciutadans puguin tenir
medicaments.

23-X-11, C. López, lavanguardia