Diputacions: un┤altra reserva parasitÓria de la partitocrÓcia

La Diputació de Barcelona, malgrat les dificultats econòmiques que tenen avui totes les administracions locals, és un
organisme relativament ric. Potser ho va ser molt més anys enrere, quan els ingressos derivats de les aportacions de l’Estat i de l’administració provincial del sistema d’apostes meritava sumes importants de diners. Des d’aquesta institució s’han subvencionat la immensa majoria dels equipaments esportius, biblioteques i equipaments socials que avui gestionen amb penes i treballs els ajuntaments de la província. Cap alcalde no té, en general, males paraules per a aquesta cara de la tasca de la Diputació de Barcelona. L’altra cara de la institució és la seva vocació de refugi: durant anys va ser el lloc on anaven a parar els càrrecs del PSC i també de la resta dels partits –inclosos els de l’oposició– quan per un contratemps o altre sortien malparats d’un altre lloc.

  

El ple de la Diputació de Barcelona del mes de setembre passat va acordar incoar un expedient de revisió d’un decret de la presidència de la institució de l’any 2004. L’assumpte, que constava al punt deu de l’ordre del dia i que va ser aprovat per tots els grups, tret del PSC, semblava un tràmit d’allò més corrent. I tanmateix té tots els números de convertir-se en un escàndol polític.

L’expedient implica revisar el sistema de complements salarials amb què la Diputació blindava, d’ençà del 2004, els sous
dels alts càrrecs d’aquesta administració. Un sistema que podria incórrer en diverses il·legalitats que ara estudia la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Es tracta d’un afer molt delicat, perquè, un cop se n’ha posat en marxa la revisió, ningú no sap del cert com acabarà i qui pot afectar.

Resumint, d’ençà del 2004 i en virtut d’un decret de la presidència, que llavors ocupava José Montilla, tots els treballadors de la Diputació i els seus organismes autònoms que cessaven d’alguna responsabilitat però continuaven en nòmina de la casa mantenien catorze pagues del sou anterior, tant si pujaven com si baixaven de categoria. Al llarg dels deu anys, el complement anava disminuint un deu per cent cada any. Aquesta mesura, coneguda popularment com la motxilla, s’ha continuat aplicant, amb una lleugera modificació duta a terme el 2008, quan n’era president Celestino Corbacho, fins que a finals del mes de juliol passat, el nou president de la Diputació, el convergent Salvador Esteve, va decidir no continuar aplicant-la i retenir la quantia d’aquestes retribucions complementàries fins que se’n verifiqui la legalitat. El mateix decret firmat pel president va acordar que la qüestió es portés al ple per obrir l’expedient. No se sap encara la quantia d’aquestes retribucions ni el nombre de persones que se’n beneficiaven, però és ben segur que es tracta d’una xifra molt important.

La nova presidència de la Diputació, que no ha volgut fer cap comentari sobre aquest decret, va encarregar, segons ha pogut saber La Vanguardia, un informe als serveis jurídics del qual se segueix que els complements esmentats podrien ser il·legals per diversos motius, a saber: en primer lloc, perquè els va adoptar la presidència de la Diputació tot i que l’òrgan competent era el ple; en segon lloc, perquè es tracta d’unes retribucions que escapen al marc legal de les administracions locals de què la Diputació no es podia desentendre a compte i risc seu.

L’informe arriba a suggerir que aquests complements podrien ser pagaments duts a terme indegudament. La motxilla
podria pesar molt més del que es pensaven els que la duien posada.

Per als nous gestors de la institució –acabats d’aterrar el mes de juliol d’aquest any– era realment difícil advertir el suplement que incorporaven algunes nòmines davant la descomunal plantilla de treballadors de la Diputació. Les controvertides motxilles podrien haver passat desapercebudes. Com se’n van adonar? Als passadissos de la Diputació i, sobretot, als despatxos del PSC corre la idea que va ser un empleat veterà que estava al corrent de la presumpta prebenda. L’hipotètic delator té assegurada la ira dels beneficiaris: si es determina definitivament que els plusos eren il·legals, potser hagin de tornar els diners.

Més dades sobre el cas de les motxilles de la Diputació de Barcelona. Un total de 54 càrrecs de la institució es beneficiaven d’aquests complements salarials –suposadament il·lícits– quan el nou president de la institució, Salvador Esteve (CiU), en va decretar la suspensió.

Aquesta xifra correspon, per dir-ho així, a la foto finish del cas. Però podrien ser més, admeten fonts que coneixen els detalls de la investigació, perquè hi podria haver altres treballadors d’alt rang, avui ja allunyats de la Diputació, que s’haguessin beneficiat d’aquest singular tracte al llarg dels set anys transcorreguts des que el 2004 va entrar en vigor. Els càlculs realitzats de moment estimen que, en total, les controvertides motxilles haurien costat a l’erari 1,3 milions d’euros.

El 2004, quan el president de la Diputació era José Montilla, es va firmar un decret que autoritzava la creació de les motxilles. Aquest tracte garantia que els càrrecs de la casa que eren cessats en les seves responsabilitats, però continuaven treballant a la Diputació, mantenien el seu antic sou durant deu anys, i perdien cada any un 10% de la seva retribució inicial fins a equiparar el seu sou amb el nou nivell laboral. En suma, es tractava d’una mena de blindatge que s’aplicava per igual en el cas d’un descens de categoria com d’un ascens, segons es llegeix al mateix decret de l’any 2004 a què ha tingut accés La Vanguardia. La normativa va ser modificada el 2008, quan el president de la institució era l’avui exministre Celestino Corbacho, però en la part essencial va mantenir els privilegis que ara es discuteixen.

Els beneficiaris eren tots alts càrrecs, de caps de servei cap amunt, i els plusos no s’aplicaven per igual a tots els funcionaris de la casa. Perquè posar un exemple: si un bibliotecari de la Xarxa o un sanitari de la xarxa de centres de salut de la Diputació descendia d’escalafó, no conservava automàticament el sou que tenia abans. No era una mesura universal, sinó unipersonal. Cadascun dels beneficiaris de les motxilles obtenia el reconeixement d’aquest tracte mitjançant un decret específic. Precisament la discrecionalitat és el que explica que, en una institució amb més de 12.000 treballadors en plantilla, només 54 disposessin actualment dels decrets que habilitaven les seves respectives
motxilles.

Els noms dels beneficiaris no han transcendit i no transcendiran mentre no hi hagi un dictamen ferm sobre la legalitat
d’aquests complements del salari. Aquesta tasca correspon legalment a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que pot trigar entre dos i sis mesos a fer-ne públic el veredicte, segons asseguren fonts de la Diputació. De tota manera, totes les fonts admeten que els beneficiaris d’aquesta mesura eren càrrecs polítics de la confiança –el nombre de directius que han fet carrera de funcionari a la Diputació de Barcelona és molt alt– dels successius governs de la
institució presidits durant més de trenta anys pel PSC, amb el suport d’ICV i ERC.

Ara per ara, els portaveus d’aquests dos últims partits han mantingut un silenci absolut respecte al cas, malgrat que, en el ple del mes de setembre passat, van votar a favor que la mesura fos revisada i posaven en dubte, implícitament, la seva legalitat. La discreció de totes les formacions ha estat imposada pel president de la Diputació, Salvador Esteve, que ha decretat una mena de secret de sumari sobre les indagacions que s’han dut a terme fins ara a la casa. Mentre la Comissió Jurídica Assessora no es pronunciï, el president ha demanat al seu govern, integrat per CiU i PP, que defugin l’assumpte públicament.

14/16-X-11, J.V. Aroca, lavanguardia