España cañí -17: país d´impossible honestedat

- > dossier Espanya cañí

Fa un any i mig que Sònia Rojas vol tornar a l’Estat 1.230 euros i l’Administració no sap ni respon. El seu afany no salvarà Espanya del via crucis econòmic, però posa en relleu dues qüestions importants per als temps que corren. La primera, que hi ha gent honesta i joves honestos. La segona, que l’Administració grinyola no només a l’hora de pagar sinó també quan algú s’entossudeix a tornar el que creu que no és just.

La Sònia va trucar ahir al programa El món a RAC1, quan els oients exposaven els seus problemes per cobrar tota mena
d’ajuts promesos als butlletins oficials. Però ella va sorprendre per la seva història al revés. Aquesta jove, que avui té 29 anys, es va acollir fa tres anys als ajuts que va oferir el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero perquè els joves es poguessin emancipar –la renda d’emancipació– i tot va anar sobre rodes.


Sònia Rojas

Amb rapidesa es van resoldre els tràmits i molt aviat va rebre 600 euros com a aval per poder llogar un pis –aval a tornar– i una ajuda mensual de 210 euros. “La veritat és que aquest suport em va ser molt útil –explicava ahir en una conversa posterior–; em vaig poder independitzar i tenir un pis per a mi sola a Terrassa ”. A la Sònia les coses li van anar bé. Llicenciada en Estadística, va començar a treballar en una empresa del sector sanitari i la seva nòmina va créixer.

Va superar els 22.000 euros anuals que establia el Govern com a ingressos màxims per poder rebre l’ajuda i va decidir
–com estableix la llei– notificar- ho per deixar de cobrar l’ajuda. “No volia rebre una cosa que no em tocava i que podia
beneficiar altres joves que ho necessitaven”, explicava ahir sense donar-hi cap importància.

Així que va trucar diverses vegades al ministeri –avui englobat a Foment– per tornar els 600 euros, més les tres mensualitats extra que, fins aquell moment, havia rebut. Però ningú no sabia explicar-li què havia de fer. Perquè les coses quedessin clares i també com a mesura de precaució perquè l’Estat no li reclami després interessos, va enviar una
carta certificada. Ha passat un any i mig i... silenci.

La Sònia va aconseguir que la Generalitat –on es tramiten aquests ajuts que paga l’Estat– gestionés amb Madrid que deixés de rebre les mensualitats. Però la Sònia continua tenint 1.200 euros de més que vol tornar per honestedat i perquè, al final, es pot convertir en un nou embolic burocràtic...

“Jo també fa un any que no puc tornar els 1.200 euros que dec a l’Administració”. Aquest va ser el missatge que va llançar Raúl M. a LaVanguardia.com després de conèixer el testimoni de la Sònia a RAC1. El Raúl va renunciar a la renda d’emancipació bàsica però la va continuar rebent encara un any. “La pròxima vegada no actuaré de bona fe”, es lamentava.

A mitjans del 2008, el Raúl va sol·licitar l’ajut, però el setembre d’aquell mateix any hi va renunciar perquè la seva situació econòmica havia canviat. Però va continuar cobrant 105 euros al mes (el 50% de l’ajuda) fins al setembre del 2009. El Raúl va anar diverses vegades a l’Oficina Local de l’Habitatge de Sant Cugat, on residia. “D’allà em remetien a l’Ajuntament, de l’Ajuntament al Ministeri de l’Habitatge i del ministeri un altre cop a l’Ajuntament”, explica. En total, el Raúl deu 1.260 euros, però no troba la manera de tornar-los.

21-IX-11, C. Sen, lavanguardia

Vull tornar els diners

MONTSERRAT ENRICH  - Barcelona, cartasdeloslectores/lavanguardia 
En el 2008 vam demanar la prestació de dependència per a la meva mare. Ella va morir al desembre del 2009, sense encara haver cobrat. Finalment, un mes més tard, al gener del 2010, ens van pagar tota la suma endarredida pertinent, des del dia de la sol · licitud. Crec que en el moment d´efectuar aquest pagament, l´Administració havia d´haver comprovat si el beneficiari estava viu, cosa que no va fer. Però la sorpresa va ser que a partir d´aquell moment van seguir pagant la mensualitat com si estigués viva. Al cap de dos mesos me´n vaig adonar i vaig trucar a Benestar Social per donar-la de baixa (pel que sembla, no hi ha diàleg amb la Seguretat Social) i van deixar de fer el pagament.

Quant als diners cobrats de més, a partir de la defunció, em van dir que m´enviarien una carta indicant el número de compte en què havia de retornar la suma dels dos mesos que no corresponien. Ja em van avisar que trigaria a rebre-la, però aviat farà dos anys i encara ningú no m´ha dit on he d´enviar els diners. Com a contribuent, m´inquieta pensar que com el meu cas n´hi deu haver molts i d´imports més elevats.