problemes per a Catalunya?: Repsol!

Hi ha coses urgents i altres importants. Però de vegades s’uneix la importància amb la urgència. És el cas –especialment per a Catalunya– de l’operació de possible canvi a Repsol, primera energètica espanyola participada en més d’un 12% per Caixabank, entitat ensenya de les finances catalanes. L’intent de Sacyr-Pemex de condicionar l’actual gestió de Brufau no seria l’assumpte més important si no fos perquè implicaria probablement l’especejament de la companyia perquè la constructora de Del Rivero pugui fer front als gairebé 5.000 milions que deu a un sindicat bancari. I l’actiu de Repsol més desitjable per als mercats és Gas Natural Fenosa, l’accionista de referència del qual –amb el 37% del capital– és, justament, Caixabank. I encara que l’entitat catalana no en perdria el control en primera instància, precaritzaria la seva posició de manera perillosa.

El Govern de Zapatero, amb el seu ministre d’Indústria al capdavant, qui abans va ser el seu conseller àulic, va arribar fa anys a l’extravagant conclusió que era bo que les constructores –avui les més afectades per la recessió– entressin en els nuclis durs de les energètiques espanyoles. ACS va formar part d’Unión Fenosa –de la qual es va desprendre com és habitual en Florentino Pérez, que fa rotar actius com uns cavallets–; Acciona a Endesa –també va donar el passi a la italiana Enel– i Sacyr, amb un palanquejament que li arriba a les celles a Repsol. Si fos pel Govern, la constructora del president del Reial Madrid formaria part del consell d’Iberdrola. Això buscava l’esmena Florentino, que prohibeix la limitació dels drets polítics als grans accionistes, desprotegeix els petits i permet que, amb compres d’accions a crèdit, es colin socis sense vocació de permanència, amb hàbits especulatius, de perfil financer i sense projectes a llarg termini. I Sebastián imprecant: “Deixin en pau el Govern!”.

Sacyr està en el seu dret a provocar un canvi a Repsol, instal·lar una nova gestió, vendre actius de l’energètica –particularment Gas Natural Fenosa– per cobrar-se dividends, pagar els bancs i, sens dubte, vendre la seva participació a Pemex segons té acordat. Però hi ha elements de caràcter estratègic –per a Catalunya i per a Espanya– que permeten sotmetre a una llarga quarantena aquestes intencions. Per raons de legalitat (la intervenció de la CNE sembla obligada), per raons d’oportunitat (la desindustrialització que es podria produir) i per raons de solvència (la venda de Gas Natural Fenosa afectaria negativament Caixabank).

És veritat que Catalunya té problemes, des dels polítics generats per la reforma constitucional fins als lingüístics de resultes d’una resolució judicial sobre el caràcter vehicular del castellà en l’educació. Només apunto que el moviment a Repsol també s’ha d’afegir a la llista de preocupacions col·lectives per la derivada que es podria plantejar sobre dues empreses catalanes: Caixabank i Gas Natural Fenosa. Totes dues ofereixen carnadura a Catalunya i la fan més potent. Una fuga per aquest flanc seria una seriosa contrarietat.

8-IX-11, J.A. Zarzalejos, lavanguardia