la merda dels (amos dels) gossos

- ´Obnubilados ante un mar de banderitas´, Quim Monzó 
- ´Grandes usos del ADN´, Quim Monzó 

Una empresa dels EUA ha desenvolupat una anàlisi de l’ADN canina que permet identificar les persones que no recullen els excrements dels seus gossos. El test es basa a fer una anàlisi de l’ADN a tots els gossos d’una comunitat per tenir-los identificats genèticament. Una anàlisi permet esbrinar a quin gos corresponen les deposicions no recollides. Tot això costa uns 60 euros.

Un diumenge a Barcelona pot tenir cert encant a la primavera. El termòmetre amb prou feines voreja els setze graus, una brisa agradable, poc trànsit,  poca gent al carrer... La ciutat es desemmandreix a poc a poc, i això ens agrada molt. Però amb quina facilitat es desdibuixa aquesta postal dominical! Has abaixat la guàrdia, no has mirat a terra..., pagaràs la distracció! T’ho dius a tu mateixa cada dia, i a les teves filles, als teus amics, però és que avui és diumenge. I, vet aquí, allà era ella, arran de terra, ben dreta, desafiadora, i no l´has vist... Quina merda! (en el seu aspecte literal). La tifarada sembla que s’hi troba a gust, a la sola de la teva sabata, li ha agafat una sobtada estima i hi rellisca com allò més natural. I així, naturalment, l’encantador matí de diumenge es converteix en un fastigós matí de diumenge que dediques a intentar desprendre el regalet de les esportives. Busquem el consol pensant que la naturalesa urbana té aquestes coses però, què caram, acabem la setmana disposats a fer soroll. Ja està bé!

A Barcelona es calcula que el cens caní és d´uns 90.000 exemplars, 15.000 d´ells amb xip. És a dir, hi ha gairebé tants gossos com habitants té Girona i alguns menys dels que té Cornellà de Llobregat. Si ho preferiu, calculem la dimensió d´aquest assumpte a pes: els escombriaires de Barcelonapoden arribar a recollir en un any 350 quilos de caquetes d´aquest sòl urbà que trepitgem. No hi ha dubte que el gos, sigui de raça o un pataner, és la mascota preferida a la ciutat, amb perdó dels gats. Que l´home, pel seu interès, hagi condemnat aquests animals a una existència contemplativa entre les quatre parets d´un pis i els barrots d´un balcó és una cosa que fuig de la raó. L´únic alleujament d’aquesta condemna és que els treguin a passeig: la reclusió pot acabar embogint-los. Si propi del comportament animal és defecar o pixar al carrer, també propi de la mateixa actitud és no recollir la caca del gosset perquè qualsevol fill de veí la trepitgi i li amargui el dia. No és aquest un al·legat contra els gossos, sinó contra l’espècie humana. Contra els amos que permeten als seus gossos fer al carrer el que els prohibeixen que facin a casa. Que no érem tan solidaris, irreprotxables conciutadans? Creure que no hi ha al món un poble més probe, més polit i educat que el nostre és d´il·lusos.

No es poden esperar grans propostes que toquin realment la pell de la ciutat en aquesta campanya electoral. Així que, des d’aquesta modesta columna, els recomanaria els candidats que es passegin per Barcelona. Que vagin a peu pels seus carrers, les seves places i els seus parcs infantils. Els puc assegurar que, quan trepitgin una tifa, els alcaldables immediatament entendran que l´única resposta als qui menyspreen els altres i l´espai públic és la multa, i com més elevada, millor. Hi ha qui només reacciona quan li toquen la butxaca.

3-VII/13-V -11, red/Susana Quadrado, lavanguardia