què és la CUP?

Una de les grans sorpreses de les eleccions del 22-M va ser lŽascens de la Candidatura dŽUnitat Popular (CUP), que va multiplicar per cinc la seva presència als ajuntaments catalans. Fins ara, tenia 22 regidors i després de les municipals en té 104, repartits en una setantena de municipis. Van recollir més 62.000 vots, gairebé 12.000 dels quals a Barcelona, i es converteixen en la sisena força amb més vots a la ciutat, per davant de partits amb representació parlamentària com Solidaritat o Ciutadans. Girona és, probablement, la ciutat on lŽascens de la CUP, que entra al consistori per primera vegada, ha provocat el canvi més radical en el panorama independentista. Hi ha aconseguit tres regidors i han desplaçat ERC fora del consistori. I tot plegat passa quan una gran part de la població encara no sap exactament qui és, o qui són, la CUP, o les CUP.

Ens els seus estatuts, la CUP es defineix com a formació assembleària que aposta per “uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals”. El portaveu nacional del partit, Marc Sallas, i el catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabras, que els segueix des que van començar a fer acció política a la ciutat fa anys, en donen més detalls.

Què és la CUP?
“La CUP és una formació independentista que no accepta el marc polític de lŽEstat espanyol sorgit de la transició”, explica Sallas. Terricabras recorda la “llarga història” del moviment, sorgit dels “grans debats ideològics en lŽàmbit clarament independentista i netament dŽesquerres”. Sallas ho resumeix així: “El partit té dos principis comuns: lŽindependentisme combatiu i la defensa de la justícia social”. “Tenim un programa marc amb vuit eixos. Amb aquest document com a base, les assemblees locals redacten el seu propi programa en taules participatives on també es dóna la paraula a gent de fora del partit”, afegeix el portaveu de la CUP.

Com sŽorganitza?
“De manera assembleària”, explica Sallas. “El nucli dels partits són les assemblees locals i també hi ha una assemblea nacional que actua a tot el territori dels Països Catalans. Entremig hi ha les assemblees territorials que agrupen diverses comarques”, desenvolupa el portaveu del partit. En lŽàmbit de la coordinació nacional, Sallas explica que també hi ha “un òrgan coordinador, que és el Consell Polític, format per 45 persones, i el Secretariat Nacional, que integrem 11 persones”. “Al començament, el nucli nacional no era gaire més que una coordinadora de nuclis locals però a lŽassemblea de Manlleu, el 2008, el partit es va dotar dŽuns nous estatuts per assimilar el creixement i la diversitat interna de la formació”, afegeix.

Quin model de país proposa?
“El seu model de país es basa en una defensa molt clara i molt forta dels Països Catalans com a nació completa” explica Terricabras. Sallas completa la visió amb lŽesment a la sensibilitat social de la formació. “Proposem un model de Països Catalans on no hi hagi diferències entre rics i pobres, on la immensa majoria dels treballadors puguin viure amb dignitat i sŽevitin situacions com lŽactual en què hi ha una privatització de beneficis però una socialització de pèrdues”, diu Sallas. “El nostre programa és una resposta a la triple crisi que vivim: crisi dels partits, crisi econòmica i crisi nacional”, afegeix.

Què la fa diferent?
Segons el catedràtic de Filosofia de la UdG, un dels principis de la CUP ha estat “una aposta per fer la política des de baix, en contacte amb els veïns, els moviments socials i les entitats”. Sallas desenvolupa lŽargument i explica que la formació considera que “les institucions polítiques tenen un paper limitat”. “Per fer el canvi social profund que creiem que sŽha de fer, cal una massa crítica de població i això no sŽaconseguirà des de les institucions”, explica. “Per això treballem amb una pota als ajuntaments però sobretot, una altra a fora. Els altres partits ballen al ritme de la música que marca lŽEstat. Nosaltres fem la nostra pròpia música”, conclou. Terricabras també fa èmfasi en un aspecte propi de la CUP: “La tàctica de degoteig a través dŽuna presència tímida però eficaç als ajuntaments”.

Com sŽexplica lŽaugment de la CUP?
Sallas es mostra orgullós quan recorda que els resultats són “fruit de molta feina que ha fet molta gent durant molt de temps” i es felicita pel fet que “allà on teníem representació al 2007, o bé hem crescut o bé ens hem mantingut, de manera que segur que els resultats també són una recompensa a la feina ben feta”. Terricabras posa lŽaccent sobre el fet que és “gent jove i participativa, acostumada al treball al carrer, a moure la ciutadania i a provocar la participació, a través de formes imaginatives per esberlar el marc constitucional” lŽencarregada de lŽacció política de la formació. “A més, han tingut un paper molt important en el moviment dŽonada de consultes ciutadanes per la independència. De fet, la moció de suport del ple municipal a la primera consulta, la dŽArenys de Munt, va ser proposada per un regidor de la CUP”, recorda Terricabras, que també creu que la formació ha sabut trencar la llunyania entre la ciutadania i la política, de la qual els indignats de la plaça Catalunya en són exemple. “Part del seu èxit prové del fet que no es presenten mai en llocs on no hagin fet feina prèvia”, afegeix el catedràtic.

9-VI-11, D. Àlvarez, ara