īRadicals i fanāticsī, Carles Llagostera

Em satisfà que em titllin de radical; ho fan amb ànim d´ofendre, i no s´adonen que el que aconsegueixen és afalagar-me. Radicals foren tan il·lustres històrics com Martin Luther King, Gandhi, el Crist històric, Karl Marx, John Lennon, J.F. Kennedy, Trotski, etcètera, alguns d´ells assassinats per pensar i fer com feien, per ser radicals o per continuar l´estela de radicalismes.

I és que no hem de confondre ser radical, referint-se sobretot a un punt de vista profund, substancial, més encara si és aplicat a alguna convicció, pràctica, anàlisi o proposta, amb altres paraules similars, com fanàtic (extremisme irracional), ortodox (extremisme religiós) o reaccionari (extremisme de dretes).

En política, ser radical significa mantenir alguna posició que busca anar al fons o a l´arrel de les coses.

Afegiria que la radicalitat és filla del coneixement, mentre que el fanatisme, al contrari, és fill de la ignorància i pare de tota violència, ja sigui moral, espiritual, psicològica o física, la que patim els radicals. Ja voldria jo arribar a la meitat de radicalitat d´aquells il·lustres...

CARLES LLAGOSTERA  - Tarragona, 14-IV-10, cartasdeloslectores/lavanguardia